tag:blogger.com,1999:blog-16715516146964134602024-03-05T13:23:41.043+01:00Arranca l'eixAngel Burgashttp://www.blogger.com/profile/07345072564998465507noreply@blogger.comBlogger21125tag:blogger.com,1999:blog-1671551614696413460.post-47914705743036005262010-11-22T17:21:00.000+01:002010-11-22T17:21:19.688+01:00EL TEMPS DE LA FICCIÓ <table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; margin-right: 1em; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjIQJUKe124XuQiCErYaGFwj9oZOZvQEkTXOIRanKm5b8AaOA4WJdBNqMtfqlh2aj9HVLuAwMFXI_76Jzgc0_7JKJ1BTIVuZ2s-xHzCLxMFG7WWlZgyqKQPHhzT1TS1z4-geR1Oqk50hUg/s1600/100_3817.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; cssfloat: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="240" ox="true" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjIQJUKe124XuQiCErYaGFwj9oZOZvQEkTXOIRanKm5b8AaOA4WJdBNqMtfqlh2aj9HVLuAwMFXI_76Jzgc0_7JKJ1BTIVuZ2s-xHzCLxMFG7WWlZgyqKQPHhzT1TS1z4-geR1Oqk50hUg/s320/100_3817.jpg" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Pàgina de publicitat d'un exemplar de "Ampurdan" 1958.</td></tr>
</tbody></table> <div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none;">Segona entrada sense text. Imatges dels temps de la ficció.</div><br />
<br />
<br />
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: right; margin-left: 1em; text-align: right;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjESGqEvYaFmAlYnbNtJYv60wd_0IvO0BwNa1wyvl4mdUfpAHUBhC53iUDkbxpVx0y1RL7W9dfNetZQRaHjVrVtmsSXtE53q8lFiljjjGEoUkxOIcNvyenuK5Ut3RUViehtRotcF-ARTT0/s1600/100_3820.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; cssfloat: right; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="240" ox="true" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjESGqEvYaFmAlYnbNtJYv60wd_0IvO0BwNa1wyvl4mdUfpAHUBhC53iUDkbxpVx0y1RL7W9dfNetZQRaHjVrVtmsSXtE53q8lFiljjjGEoUkxOIcNvyenuK5Ut3RUViehtRotcF-ARTT0/s320/100_3820.jpg" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">La Rambla, a la tardor dels anys 50</td></tr>
</tbody></table><table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; margin-right: 1em; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgGk3_hBYb-nLgSwUywn8UATt5iHfb9QcqGMwUWGy8JmRqysyaJifmT_tBz0gEy-qFqlQJE3LZnliXviGBW2ujTOcWvG4TDM0O3e6eumby-sNr-z5UsnOh_uj92Fcxa11vbV2UX0ErKZE0/s1600/100_3819.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; cssfloat: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="240" ox="true" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgGk3_hBYb-nLgSwUywn8UATt5iHfb9QcqGMwUWGy8JmRqysyaJifmT_tBz0gEy-qFqlQJE3LZnliXviGBW2ujTOcWvG4TDM0O3e6eumby-sNr-z5UsnOh_uj92Fcxa11vbV2UX0ErKZE0/s320/100_3819.jpg" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">La Rambla als 50. Al fons a la dreta, carrer Caamaño.</td></tr>
</tbody></table><table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: right; margin-left: 1em; text-align: right;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjBRciWdZmW1WCLqK6zkxNO6KExb9x6C0Zj6js3k5RrjBQfnKoL8ryB-0_SbxRylMWJXBXCRM7iv-GmPstoLDBL3eTH_3VG3Yr4cozJS6L08gJZmU4zzWsm67BIINCjTBchmQGGV8ZX3hc/s1600/100_3815.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; cssfloat: right; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="240" ox="true" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjBRciWdZmW1WCLqK6zkxNO6KExb9x6C0Zj6js3k5RrjBQfnKoL8ryB-0_SbxRylMWJXBXCRM7iv-GmPstoLDBL3eTH_3VG3Yr4cozJS6L08gJZmU4zzWsm67BIINCjTBchmQGGV8ZX3hc/s320/100_3815.jpg" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">"Ampurdan" 1978</td></tr>
</tbody></table><table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: right; margin-left: 1em; text-align: right;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjOxSodKHrwFDfuBYX4kKLf6KZ-2jIegYCP3C66oMc_k3XluRvyYkBKecRrh4rjVRbXScPcHMcL9vLuG32mthGb-vReS6DaMFSD3qI2m8uFh_vPyOJd5ZSeiqhxqjtWKszrkyc7THi-7aA/s1600/100_3812.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; cssfloat: right; cssfloat: right; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="240" ox="true" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjOxSodKHrwFDfuBYX4kKLf6KZ-2jIegYCP3C66oMc_k3XluRvyYkBKecRrh4rjVRbXScPcHMcL9vLuG32mthGb-vReS6DaMFSD3qI2m8uFh_vPyOJd5ZSeiqhxqjtWKszrkyc7THi-7aA/s320/100_3812.jpg" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">"Ampurdan" 1958</td></tr>
</tbody></table><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj8HtSnlyH1CLsiD_YWcIHWmGaFxZApbIN4-xbxQzk6GikD1uYXpmawe6sowXiP4xM0mFw0dIS4P6gFqZJweGI9BAiHbEu9T4iPFQcY45qO1hjyjMC9ETIkIFJ5R998xzqoXBeWTuEZycc/s1600/100_3814.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="320" ox="true" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj8HtSnlyH1CLsiD_YWcIHWmGaFxZApbIN4-xbxQzk6GikD1uYXpmawe6sowXiP4xM0mFw0dIS4P6gFqZJweGI9BAiHbEu9T4iPFQcY45qO1hjyjMC9ETIkIFJ5R998xzqoXBeWTuEZycc/s320/100_3814.jpg" width="240" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">"Ampurdan" 1958</td></tr>
</tbody></table>Angel Burgashttp://www.blogger.com/profile/07345072564998465507noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1671551614696413460.post-59538859273416002242010-11-17T18:16:00.000+01:002010-11-17T18:16:51.425+01:00ELS ESPAIS DE LA FICCIÓ 1<div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none; clear: both; text-align: left;">Dues entrades d'imatges. Alguns dels espais que apareixen a la meva ficció fotografiats avui. La novel·la els torna a la Figueres de 1958 i els primers anys de la dècada dels seixanta.</div><div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none; clear: both; text-align: center;"></div><div class="separator" style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none; clear: both; text-align: center;"> </div><table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="clear: left; cssfloat: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em; text-align: right;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiwkeetM5KLV_ziz3lvTNz8KK_vX0LR1HO98_W_Qhyphenhyphen2bqwqaMCRN82LZJYk-dkJu1AQIE8GAdZ12m1X3gu-5o7ezWdT_S_jux1aenswy4X0a9-hWqW0YJnPMJJnFZmfVwQNmncYUokcHbA/s1600/100_3856.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="240" px="true" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiwkeetM5KLV_ziz3lvTNz8KK_vX0LR1HO98_W_Qhyphenhyphen2bqwqaMCRN82LZJYk-dkJu1AQIE8GAdZ12m1X3gu-5o7ezWdT_S_jux1aenswy4X0a9-hWqW0YJnPMJJnFZmfVwQNmncYUokcHbA/s320/100_3856.jpg" width="320" /></a>Vista des de l'antic edifici on vivien els meus avis. Al fons, Antic Escorxador Municipal</div><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhRwmJemP00i4BhyphenhyphenOzIOiBlelTHJytm3qwOsATOG6_0C1AnIohqM4FysGso6FeEimpYon9T9z3pcHkaDJn_LcIikNmWEpCHkj4MCMJGg2AiL8EBWDbwtuWpXPTvec1TAdVF3mgGo57LjOo/s1600/100_3865.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="240" px="true" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhRwmJemP00i4BhyphenhyphenOzIOiBlelTHJytm3qwOsATOG6_0C1AnIohqM4FysGso6FeEimpYon9T9z3pcHkaDJn_LcIikNmWEpCHkj4MCMJGg2AiL8EBWDbwtuWpXPTvec1TAdVF3mgGo57LjOo/s320/100_3865.jpg" width="320" /></a>Cruïlla plaça Palmera amb plaça Escorxador.</div><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhB_bLc8mHh3b-7_UrC6JQDDNnvIxqEml3fXYpS2eXQKCjNRrbz0dtct0RRTzPMELILrdO9HFDd5F3iGj22d5X2VyKtwswBgY0gQKoL1ZHCZX8EeQ5BCOEB5PP7bjhyphenhyphenjoNFv-YR7T73zgI/s1600/100_3859.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="240" px="true" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhB_bLc8mHh3b-7_UrC6JQDDNnvIxqEml3fXYpS2eXQKCjNRrbz0dtct0RRTzPMELILrdO9HFDd5F3iGj22d5X2VyKtwswBgY0gQKoL1ZHCZX8EeQ5BCOEB5PP7bjhyphenhyphenjoNFv-YR7T73zgI/s320/100_3859.jpg" width="320" /></a>Plaça de la Palmera</div><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgSyi_Lt8WUOnKYvhcQnOJQ6FKd9LqK0Nm2irk2jod3-eT3WVz8IhEcGMLZoqCaauo-ij1SXjrjOK7P2_gV7zmEpBfLpEHoA-ZI9JjKTzhYuuw5kx_rsgnh1jeaWcZAdHEfR-B9JNounBA/s1600/100_3855.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; cssfloat: right; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="240" px="true" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgSyi_Lt8WUOnKYvhcQnOJQ6FKd9LqK0Nm2irk2jod3-eT3WVz8IhEcGMLZoqCaauo-ij1SXjrjOK7P2_gV7zmEpBfLpEHoA-ZI9JjKTzhYuuw5kx_rsgnh1jeaWcZAdHEfR-B9JNounBA/s320/100_3855.jpg" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Aquest edifici és a la plaça de la Palmera cantonada Concepció. Hi és des<br />
que van enderrocar l'edifici on hi vivien els meus avis paterns. Allí és on viu<br />
un dels protagonistes de la novel·la, en Quim Barrera amb els seus pares. La <br />
primera imatge és la vista frontal des de l'edifici, amb l'antic Escorxador Municipal.<br />
<div align="left"><br />
</div><div align="left"><br />
</div><div align="left"><br />
</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj6_GgQvC9iI0EOATZECpksowIALCk8_mavJF9__E6PGGUb1HFSq95rz1g4kNW7G6LE-Lzso3eZRUg0GNMG77bfERtB0or5T1jStznfStRKPe0bca0lpnv6X21CP6KMCGUDuyG2CVWbSy4/s1600/100_3863.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="240" px="true" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj6_GgQvC9iI0EOATZECpksowIALCk8_mavJF9__E6PGGUb1HFSq95rz1g4kNW7G6LE-Lzso3eZRUg0GNMG77bfERtB0or5T1jStznfStRKPe0bca0lpnv6X21CP6KMCGUDuyG2CVWbSy4/s320/100_3863.jpg" width="320" /></a>La Rambla des del carrer Monturiol.</div><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiRyTVDKP9WHRT-ZA7BbOjsclcI-UGj8tYXMSunhgDHtcRLFKIZLmpzvmG_8znLYZWlHQ2Gs7kGs2HMUSeApse3Zlt5st6HE__5ENRPnK64BNTyu8B4Ot4b16WmSC8DBcYacmf3Jca2qfg/s1600/100_3866.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="240" px="true" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiRyTVDKP9WHRT-ZA7BbOjsclcI-UGj8tYXMSunhgDHtcRLFKIZLmpzvmG_8znLYZWlHQ2Gs7kGs2HMUSeApse3Zlt5st6HE__5ENRPnK64BNTyu8B4Ot4b16WmSC8DBcYacmf3Jca2qfg/s320/100_3866.jpg" width="320" /></a>Antic Escorxador Municipal</div><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhAYdpL3HHk46-Qs4J8VPbYuCmnNO-bAKe3Rf31VKqts_nybtvL96p9wSV0HGsufLVj6EjJddW_cCZaLaRhEWg3InxedkO4NMjclk-jskLZQkgZMbIHu4-ZRfWRCSJGk4V40j5qAM8pdCI/s1600/100_3818.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="240" px="true" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhAYdpL3HHk46-Qs4J8VPbYuCmnNO-bAKe3Rf31VKqts_nybtvL96p9wSV0HGsufLVj6EjJddW_cCZaLaRhEWg3InxedkO4NMjclk-jskLZQkgZMbIHu4-ZRfWRCSJGk4V40j5qAM8pdCI/s320/100_3818.jpg" width="320" /></a>La Rambla a finals dels 50.</div><div align="left"><br />
</div></td></tr>
</tbody></table>Angel Burgashttp://www.blogger.com/profile/07345072564998465507noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1671551614696413460.post-59186762464602569332010-11-03T20:12:00.000+01:002010-11-03T20:12:55.864+01:00LA FRONTISSA<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; margin-right: 1em; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiyIlkML2WiurmLAR6Rpf7Y1FougBCrY7WelywRnOcWoBMtfJzos3PnpKoopmtKCEnKJibBKZpIjbR5ml4eo0wnM9EKnRRm0gMDXdIig_tyo5GF5Uchw6qsKP1zHXiV_MY5q8CpNuev5iY/s1600/zurbar%C3%A1n.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; cssfloat: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="240" px="true" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiyIlkML2WiurmLAR6Rpf7Y1FougBCrY7WelywRnOcWoBMtfJzos3PnpKoopmtKCEnKJibBKZpIjbR5ml4eo0wnM9EKnRRm0gMDXdIig_tyo5GF5Uchw6qsKP1zHXiV_MY5q8CpNuev5iY/s320/zurbar%C3%A1n.jpg" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Zurbarán. Virgen de la Misericordia.</td></tr>
</tbody></table><div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none;">La història sobre la qual treballo necessitava, des de bon principi, un personatge frontissa. Els fets que narro a la novel·la, com ja he comentat diverses vegades, succeeixen en tres períodes de temps més o menys allunyats: el 1958, el 1965 i el 2009. Els protagonistes, per tant, tenen edats diferents en les tres etapes de la ficció. Però n’hi ha un, la frontissa, que sempre té la mateixa. No havia de ser exactament un narrador, sinó un oient; no un testimoni, sinó un confident. Durant la primera part de la novel·la, aquest personatge (és una dona jove, nascuda el 1985) escolta el relat d’uns fets que van passar l’any 1958 per boca de diverses persones que els van viure. El lector entén, que quan no és en forma de diàleg, l’acció pren la forma de la reconstrucció que la confident o oient fa dels fets que se li expliquen. A la segona part, la mateixa dona escolta (i recrea a estones) una altra història que li és transmesa per un dels personatges del bloc anterior. Aquest home, en Quim Barrera, li refereix uns fets que van passar entre 1964 i 1965 (la oient tampoc no havia nascut encara). A la tercera part, la que té lloc a l’estiu de 2009, la nostra “frontissa entre històries” n’escolta encara una altra, per boca, però, d’un personatge que l’any 1965 tenia 4 anys i ara en té 48. I no és fins al final d’aquest tercer bloc que la confident (el públic!) no passa a l’acció i es veu abocada finalment a la història com a part participant (l’actor!). L’autor fa després una picada d’ullet maliciosa i, quan ningú s’ho espera, encara la converteix en una oient/confident inesperada al final de la novel·la. </div><br />
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: right; margin-left: 1em; text-align: right;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjAlEGmwq-DiOBL2UfngdQE8KMjoe29H0FBDRJPrKO8FHW-maRiqW6m9Th1REOqTkIzwoliq2cgHRJW1qF_sC8Sr_USooHmO7167ZYQa0lbizgIHjJtKuBiu8XFdZEEIRxgy3WL7mjimAY/s1600/scully+helen+1997.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; cssfloat: right; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="200" px="true" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjAlEGmwq-DiOBL2UfngdQE8KMjoe29H0FBDRJPrKO8FHW-maRiqW6m9Th1REOqTkIzwoliq2cgHRJW1qF_sC8Sr_USooHmO7167ZYQa0lbizgIHjJtKuBiu8XFdZEEIRxgy3WL7mjimAY/s200/scully+helen+1997.jpg" width="174" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Sean Scully. Helen. 1997</td></tr>
</tbody></table><br />
<div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none;">A “L’habitació d’en Becwitt” (Empúries 2009) la Judit assumia una mica el paper de frontissa entre els integrants de la família Beckwitt, però amb la funció d’esdevenir alguna cosa més a mesura que la narració avançava. De cop, la Judit, tant per a en Sam com per a en Ben, es fa imprescindible i fa capgirar, en certa manera, les seves actuacions. Els personatge de la nova novel·la, la dona jove de vint-i-pocs anys, té una missió ben diferent. Necessitava una mirada objectiva, allunyada en el temps, sense cap implicació emocional amb els fets ni els protagonistes i que fes la funció de “públic espectador” dels seus drames. Un espectador que es deixa seduir per una història; que pot (o no) arribar a pensar que allò que veu i sent és real, i que, això sí, té la capacitat d’emocionar-se (físicament, sentimentalment o intel·lectualment) amb el guió o trama de la peça que s’atura a presenciar. </div><br />
<div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none;">Com li faig dir en un moment donat, cap al final de la tercer part (i ho transcric de la versió castellana): “<em>Ya no escucho a Quim ni oigo la música de la orquesta. No veo nada a mi alrededor, sólo la boca negra de un pozo. No había sospesado la idea de que todo podía ser peor de lo que parecía. Inmovilizada por una sensación de terror y asco, pero con la intención de poner un poco de orden y cordura en este collage de mierda, algo me dice que ha llegado la hora de actuar. De que alguno de los personajes mueva ficha y largue texto y se mueva y conmueva. No soy una actriz. Yo siempre he apostado por el público que hace visible el drama</em>”.</div><div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none;"><br />
</div>Angel Burgashttp://www.blogger.com/profile/07345072564998465507noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-1671551614696413460.post-52217130708865803852010-10-25T19:12:00.000+02:002010-10-25T19:12:25.383+02:00LA NIT OBSCURA<div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none;"><br />
<div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none;"><br />
</div><div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none;"><br />
</div><div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjaTqSf_Ei4w28Ygl-xa-n1TfU5ukWFy124NHqSDzktB5bgS0eAxstGmElA8euqBOSQ29sm-cOBP_ZyIVxkdnelH1Xv2NFMY4ScHCP82NOEhRHW3yF938fIC4cuWskZBMDBih4ZerCzPOY/s1600/norit.bmp" imageanchor="1" style="clear: left; cssfloat: left; cssfloat: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" nx="true" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjaTqSf_Ei4w28Ygl-xa-n1TfU5ukWFy124NHqSDzktB5bgS0eAxstGmElA8euqBOSQ29sm-cOBP_ZyIVxkdnelH1Xv2NFMY4ScHCP82NOEhRHW3yF938fIC4cuWskZBMDBih4ZerCzPOY/s1600/norit.bmp" /></a><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg9G0I6iUhaPlfWJcFIh7uC2_lfyqudBNIlwKoYz64BLCDyW_bpwz1nRIszwp0PqZMgMsB2Vp9j8S8Jv02nsj5HcJrj-peLD6TSnHBV-FHiiqoyTdIaDDLn-GRZjtV6nCaB8YVjrC7lDKc/s1600/benignes.bmp" imageanchor="1" style="clear: right; cssfloat: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" nx="true" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg9G0I6iUhaPlfWJcFIh7uC2_lfyqudBNIlwKoYz64BLCDyW_bpwz1nRIszwp0PqZMgMsB2Vp9j8S8Jv02nsj5HcJrj-peLD6TSnHBV-FHiiqoyTdIaDDLn-GRZjtV6nCaB8YVjrC7lDKc/s1600/benignes.bmp" /></a>Porto les darreres setmanes endinsat en la novel·la d’Antonio Muñoz Molina, “La noche de los tiempos”. Em fascina la recreació que fa d’un període realment interessant de la història d’Espanya com són les setmanes prèvies a l’esclat de la guerra civil del 36 (la setmana passada vaig escoltar com el Planeta de Mendoza d’enguany toca la mateixa època). I més em fascina encara el fet que l’autor, nascut el 1956, no n’hagués estat testimoni. Vaig llegir en una entrevista que la documentació prèvia fou exhaustiva, però més basada en la premsa diària i testimonis personals que no pas en llibres d’història. La mateixa sensació de llegir una exposició detallada del dia a dia escrita per algú que no ho havia viscut, la vaig experimentar amb “Les benignes” de Jonathan Littell, que centrava la seva magna novel·la en els mesos previs a l’acabament de la 2a guerra mundial, al 1945. En el cas de Littell, però, la creïble ambientació i el realisme de personatges i situacions, no gaudeixen, potser, del deix de frescor, espontaneïtat i col·loquialisme del de Muñoz Molina.</div></div><br />
<div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjLaY7ei4365zyB0bG6DG84v_s7AgV6wehNJYhU9oRG7VMUXsP5UVmXaPsjIxVRo6_DMO5rRX77yRVTmiWeJdnnRn1MFUpKmBvcWa_-kPlraoYNaBIFXqIG0px5VeTB5tRolLklKhaMcBc/s1600/untitled.bmp" imageanchor="1" style="clear: left; cssfloat: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" nx="true" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjLaY7ei4365zyB0bG6DG84v_s7AgV6wehNJYhU9oRG7VMUXsP5UVmXaPsjIxVRo6_DMO5rRX77yRVTmiWeJdnnRn1MFUpKmBvcWa_-kPlraoYNaBIFXqIG0px5VeTB5tRolLklKhaMcBc/s1600/untitled.bmp" /></a></div><div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none;">Me l’imagino assegut hores i hores en una biblioteca passant fulls dels exemplars dels diaris que van aparèixer al carrer aquells dies; buscant en imatges de fotògrafs de l’època les pintades que apareixien a les parets de Madrid; caçant al vol, en el testimoni de vells milicians i antics brigadistes, les consignes que cridaven, les contradiccions a les que sucumbien en un època on tot era tan incert i tan estrafolari que no hi havia cap ordre ni cap estratègia que atorgués una mica de racionalitat a la situació. L’escriptor aconsegueix de manera brillant transmetre el caos d’aquells dies i fa que el lector segueixi les passes del seu protagonista, Ignacio Abel, sumit en el desconcert pels carrers d’un Madrid mig apocalíptic on tot s’hi val i res no compta.</div><div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none;"><br />
</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhM8WLRWk12HKAnPxQzgaIK8LDFx2ASV8hSeB9evvzZMbDem5s3_Uqf1ETPjatIclp6N0ejSSMMF4Zxl_VkNWjxoYbDi-t8eARTs6YgV2AqkLkV6BflttkBosbzko6b2HZ7yCSUyDEWwZg/s1600/daniels.bmp" imageanchor="1" style="clear: right; cssfloat: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" nx="true" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhM8WLRWk12HKAnPxQzgaIK8LDFx2ASV8hSeB9evvzZMbDem5s3_Uqf1ETPjatIclp6N0ejSSMMF4Zxl_VkNWjxoYbDi-t8eARTs6YgV2AqkLkV6BflttkBosbzko6b2HZ7yCSUyDEWwZg/s1600/daniels.bmp" /></a></div><div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none;">Jo corregeixo ara mateix una versió prou completa de la meva novel·la. I torno un cop més a aquells anys que no vaig viure (1958-1965) i imagino com havien de ser. Per la meva manera d’escriure i perquè trobo que s’escau al meu estil, m’adono que esborro força referències a productes, personatges, esdeveniments i fites que, en un principi, havia deixat escrites per ambientar el món dels meus protagonistes. Intueixo que en les darreres correccions en tornaré a posar alguns, però ara per ara, trobo que destorben l’essència i esdevenen un acompanyament superflu a la trama que relato. Em sap greu cada vegada que desapareix una referència, però quan comparo “l’amb” amb “el sense”, la intuïció m’aconsella el segon. Potser perquè hi ha parts de la trama que succeeixen a l’actualitat (de fet, tot el que s’hi diu és explicat des de l’avui recordant l’ahir) i la tercera part està centrada totalment a l’estiu de 2009. No hi ha (no calen) referències precises a allò que coneixem avui perquè ho compartim (la marca de la rentadora o de la cervesa, el tipus de tren, el preu d’una entrada de museu) i per tant, especificar-ho al passat i obviar-ho al present, fa que el conjunt grinyoli i se’n ressenti. </div><br />
<div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none;">Allí queden, escrits en el quadern d’apunts, molts noms que he esmentat en altres posts d’aquest bloc a l’espera que una altra ficció els precisi.</div><div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none;"><br />
</div><br />
<br />
<div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhfTwjcUVMyNt0oLrhVd2oCtsv6QHL_EJKPc6WUbssZSzUawBWmpi3nSCO9QEACcHRE88RwP7OmZvVcbjcNSCXv3r1Pi0zBnSX9-H3AsRbv6VoBoLn7IucK7TqWtYiHibPzhTxYH4BsETY/s1600/club+cistella.bmp" imageanchor="1" style="clear: right; cssfloat: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" nx="true" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhfTwjcUVMyNt0oLrhVd2oCtsv6QHL_EJKPc6WUbssZSzUawBWmpi3nSCO9QEACcHRE88RwP7OmZvVcbjcNSCXv3r1Pi0zBnSX9-H3AsRbv6VoBoLn7IucK7TqWtYiHibPzhTxYH4BsETY/s1600/club+cistella.bmp" /></a>També apuntar que, paral·lelament a la novel·la, es van desenvolupant dues ficcions més que, per qüestions de calendari, han augmentat de pes les darreres setmanes. D’una banda, ja gairebé està enllestida la tercera part <em>d’El club de la Cistella</em> (la Galera 2007), que va tenir la continuació natural a <em>Segon trimestre</em> (La Galera 2009) i que es tancarà en aquest tercer lliurament quan els seus protagonistes arriben al final de curs. Com sempre, m’ho he passat molt bé escrivint les seves aventures de sonats, i els he agafat una estima especial que em costarà admetre que amb aquest volum s’acaba. D’altra banda, creix amb força una novel·la juvenil de franja alta (la proposta d’una editora molt engrescada) en la qual toco un tema que des de fa temps em dóna voltes pel cap. Sempre havia pensat que acabaria sent l’embrió d’una novel·la d’adults i ara mateix estic sorprès de com qualla amb èxit amb protagonistes joves.</div><div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none;"><br />
</div>Angel Burgashttp://www.blogger.com/profile/07345072564998465507noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-1671551614696413460.post-55464656841575984142010-10-06T18:47:00.000+02:002010-10-06T18:47:22.524+02:00TORNANT A L'INICI<div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none;"><span style="font-size: xx-small;">La meva àvia i unes companyes. Anys 50</span>.</div><div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiWLtbypiXSfsgQ25PEytsRQAkc9dYTcXdOomA8mBISaNuxQXobtGa8jdfYSb5PP4ftXqUtz0Ky7NGSoi4zbaZmybcFxtMjZLHDpIvH6MjvCFE-CfhDbY6wrYbVQoSzDr1xSige_Myy08A/s1600/%C3%A0via+cambrera.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; cssfloat: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" ex="true" height="215" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiWLtbypiXSfsgQ25PEytsRQAkc9dYTcXdOomA8mBISaNuxQXobtGa8jdfYSb5PP4ftXqUtz0Ky7NGSoi4zbaZmybcFxtMjZLHDpIvH6MjvCFE-CfhDbY6wrYbVQoSzDr1xSige_Myy08A/s320/%C3%A0via+cambrera.jpg" width="320" /></a>A l’inici de l’escriptura, hi ha sempre el desig de quadrar uns episodis. A l’inici del procés, hi ha la intenció de revelar una realitat de mil cares. El creador resta subjugat des de fa temps per una veritat de boira, dispersa, poc ferma. Al principi del relat, en la fase prèvia del pensament, hi ha unes ciutats, uns esdeveniments; hi ha l’afany d’homenatjar uns herois i unes heroïnes, de planyar unes víctimes, d’entendre uns desconeguts el comportament dels quals inquieta. </div><br />
<br />
Després de deixar inactiu aquest bloc durant dos mesos (hi ha hagut una peresa causada per una decepció; hi ha hagut la urgència d’uns altres episodis que necessitaven ser narrats; hi ha hagut una mort) la primera obligació que m’imposo és la de tornar a l’inici. <br />
<div style="text-align: right;"><span style="font-size: xx-small;">El meu pare a escola. Anys 30</span>.</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhxrq5J62USGH2YTxBXz1PEwG2dvDJxoIKPvlPTeKC2jjVlQ4idgpoG8x8-hsnUUxTu2LCdUWTollOvYfmz7CPYGNKTwzobuuaq1x2_6Djf7Y6BfPoMefLkssmKtpOtFM6TlzssYGaAEww/s1600/papa+mapa.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; cssfloat: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" ex="true" height="131" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhxrq5J62USGH2YTxBXz1PEwG2dvDJxoIKPvlPTeKC2jjVlQ4idgpoG8x8-hsnUUxTu2LCdUWTollOvYfmz7CPYGNKTwzobuuaq1x2_6Djf7Y6BfPoMefLkssmKtpOtFM6TlzssYGaAEww/s200/papa+mapa.jpg" width="200" /></a></div><div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none;">A l’inici hi ha una generació segrestada. Hi ha els homes i les dones que van néixer amb el franquisme i qui va mancar la perspectiva necessària per a la comparació. Homes i dones que van assistir a la primera escola nacional catolicista; que van aprendre d’exemples falsejats, de regles i normes errònies. Homes i dones (primer nens i nenes) que van créixer donant per vàlides un munt de mentides. Nens i nenes emparats pel silenci dels adults, que combregaven per força amb el despropòsit general patrocinat per les autoritats (in)competents. Quina pena. Quina pena haver d’admetre la seva ceguesa, la seva innocència malmenada. Quina pena comprovar com sovint els costa acceptar l’engany en el que van viure: els van fer donar per bona una vida de merda. Quina llàstima escoltar les seves justificacions, fins i tot la seva defensa d’allò indefensable. Però, es clar, és l’única cosa que tenen. És la seva veritat i entenc que costa desprendre’s d’un equipatge vital, emocional, per molt feixuc que sigui i per moltes andròmines inservibles que contingui. A l’inici hi ha, doncs la seva innocència. La voluntat de tirar endavant. Hi ha la seva curiositat, la seva por, la seva vergonya.</div><br />
<br />
<div style="text-align: right;"><span style="font-size: xx-small;">Amb Carme Gifre a l'escenari de la Cate. 1982</span><div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgdbQzMLP8XUv2Yg-oumLp1nIajfaO5zibyYl2o202Asvo-kXsLqtPkMT5detKtOMFpmd-n4MhMNtrZeSsbdoyZJRo9BgAItC1smSfBgpKHPleIaD4buAcyLmQWbXWdWNzNY5Yr88crH_0/s1600/tartan+carmeta.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; cssfloat: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" ex="true" height="237" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgdbQzMLP8XUv2Yg-oumLp1nIajfaO5zibyYl2o202Asvo-kXsLqtPkMT5detKtOMFpmd-n4MhMNtrZeSsbdoyZJRo9BgAItC1smSfBgpKHPleIaD4buAcyLmQWbXWdWNzNY5Yr88crH_0/s320/tartan+carmeta.jpg" width="320" /></a>A l’inici hi ha també el teatre. El món de la representació, l’ús de la disfressa, l’adopció d’una personalitat que no t’és pròpia i aleshores ets sents (i ets) un altres, més lliure, més arriscat, més feliç. El teatre a Figueres; el Patronat de la catequística, els festivals de ballet de la meva mare, els pastorets. La tradició teatral de la ciutat; el pare buscant fotos de quan feia d’actor amb els “Arlequins” quan jo encara no havia nascut. Les escales de fusta que menaven als vestuaris del Patronat. La trapa dissimulada a terra per la qual apareixia el dimoni en escena, com si ho fes del no res. Les butaques vermelles, el silenci, l’escenari il·luminat, els ciclorames. <span style="font-size: xx-small;"><br />
</span><br />
<br />
<div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhXlH3UjeQrlP45N8RlEQ2IkUXu-7UNKFnrU5ljMRQJgb4ZuYvHpfrknfNsuPz4ZYdtr_62oBfqdXBwjcECmvDVyQ1vYq0znueoLhyk8C5Zf2Ht2cig44cs_aWaCmYFIL4c2KUgaY0-fk4/s1600/tiziano.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; cssfloat: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" ex="true" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhXlH3UjeQrlP45N8RlEQ2IkUXu-7UNKFnrU5ljMRQJgb4ZuYvHpfrknfNsuPz4ZYdtr_62oBfqdXBwjcECmvDVyQ1vYq0znueoLhyk8C5Zf2Ht2cig44cs_aWaCmYFIL4c2KUgaY0-fk4/s320/tiziano.jpg" width="216" /></a>A l’inici hi ha Venècia. La ciutat és una escenografia perfecta, barreja d’allò pintoresc i d’allò simple i poètic en la seva justa mesura. Venècia és saturació de visitants al voltant de la plaça de Sant Marc i molt poca gent pel carrer quan te n’allunyes. Venècia són les impressionants obres d’art a les esglésies; l’estupefacció d’entrar en un temple allunyat i trobar-te un Tiziano de primera categoria. Venècia és l’abundància de Bellini a l’Accademia; l’explosió de Tintoretto a San Rocco. Venècia és estar assegut en una trattoria envoltat de bellesa i descobrir una finestra propera rere la qual passa una ombra i trenar una història terrible. Venècia és la voluntat d’unir en una trama, en uns personatges, el més profund dolor enmig d’un escenari de pur plaer.</div><div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none;"><br />
</div><br />
<br />
<div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none;">A l’inici, sobretot, hi ha l’afany de trobar sentit a una història imaginada. Una obra de teatre que s’estrena per a ningú. Un pare que perd un fill. Uns joves que deambulen per la vida com si hi estiguessin de visita: algú els havia donat l’ordre de respirar.</div><div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none;"><br />
</div><br />
<br />
<div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhzK3_AsJ1OYu-4ptN4_Z-Bh1mJQv-cl4SM8M8GBkaOoOw-upEE6jA2v-Respd9ALEZ2CLsDRLPjLUtNUPifYdQhyAy7wXhwirWpIjgLO0BIiGHmKqQGlV_Mb1AcE8oTb49TdQE252QHU8/s1600/leo+y+lito.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; cssfloat: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" ex="true" height="165" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhzK3_AsJ1OYu-4ptN4_Z-Bh1mJQv-cl4SM8M8GBkaOoOw-upEE6jA2v-Respd9ALEZ2CLsDRLPjLUtNUPifYdQhyAy7wXhwirWpIjgLO0BIiGHmKqQGlV_Mb1AcE8oTb49TdQE252QHU8/s200/leo+y+lito.jpg" width="200" /></a><em>“Van venir altres nens a viure amb nosaltres sota els llençols. Al final érem força colla. Un dia, en llevar-me, tot va ser diferent. El matalàs ja no era acollidor, sinó més aviat estret i rígid. Era el jaç miserable en un hospici. De tots els nens només en quedàvem quatre. “Ha arribat l’hora”, la veu de Déu nostre senyor ens va donar l’ordre. “Vet aquí l’infern. Obriu els ulls, prínceps”.</em></div><div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none;"><br />
</div><br />
<br />
<div style="text-align: right;"><span style="font-size: xx-small;">Leo y Lito. Fotonovelas. 1992</span>.</div></div></div>Angel Burgashttp://www.blogger.com/profile/07345072564998465507noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-1671551614696413460.post-40206437293606867912010-07-06T18:04:00.000+02:002010-07-06T18:04:08.412+02:00EL COTXET FRANCÈS<div class="separator" style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none; clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiG9Dx7VWoQc1D2GYD5EYdoArkBDw7O5u_EEgOJwTYn6nxdiJVbjZc0H1oaKtZK9gxln2jZdPjEoD1D8euu2MBp87NkzpOwc1UxEhMCsUpe7iOv7Yb5p8RmVa-VrX4s62OnIH_vfsW3_Oc/s1600/angelcarlus+2.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; cssfloat: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="232" rw="true" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiG9Dx7VWoQc1D2GYD5EYdoArkBDw7O5u_EEgOJwTYn6nxdiJVbjZc0H1oaKtZK9gxln2jZdPjEoD1D8euu2MBp87NkzpOwc1UxEhMCsUpe7iOv7Yb5p8RmVa-VrX4s62OnIH_vfsW3_Oc/s320/angelcarlus+2.jpg" width="320" /></a></div><br />
<div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none;">Reprenc avui el traç d’aquest eix que, com la narració que el motiva, ha quedat una mica tocat (que no enfonsat) arrel dels canvis, esdeveniments i irrupcions vàries del dia a dia que han sacsejat la persona que hi ha al darrere. Ja no sóc a Berlín: vaig tornar a Barcelona a principis de juny, i se’m fa estrany, abans que res, llegir les darreres anotacions del darrer post, quan era a la ciutat alemanya amb la sensació de viure-hi, de pertànyer novament als seus carrers, de conviure amb els seus vianants; de trepitjar els seus bars i els seus museus; d’utilitzar els seus puntualíssims busos metropolitans; de passejar pels seus parcs i llacs, i d’adquirir tot allò per a la supervivència en els seus comerços. La novel·la va avançar furiosa durant aquelles cinc setmanes. Sentia la necessitat d’acompanyar-la, de donar-li forma definitiva, de veure-la compacta i amb l’estructura precisa. Vaig arribar a Barcelona amb una primera versió incompleta, però ja amb cara i ulls. Una primera posada en comú dels personatges i les accions, el tràgic i desesperat banquet de la sang amb els comensals asseguts a taula. No ho havia dit aquí encara, però per primera vegada estic treballant en les dues versions de la novel·la, la catalana i la castellana. Em vaig proposar alternar les llengües segons els capítols, de manera que, de les tres parts de la novel·la, la primera la tenia en un 80% en castellà i un 20% en català; de la segona un 100% en castellà i de la tercera un 100% en català. Vaig decidir, tot just arribar a Berlín, d’intentar una primera passada en una de les dues llengües, corregint, traduint i ampliant el que estava escrit en les dues. Ara i aquí, estic fent el mateix procés amb la segona versió, partint ja, però, de la primera. La predisposició, gairebé frenètica, a la feina a Alemanya, s’ha transformat ara en una confosa parsimònia. Avanço molt lentament; passo i repasso fragments mil cops repassats (això que dic em sembla propi, si més no en el meu cas, d’una etapa posterior) i reconec que diferents interferències a nivell personal i professional, han motivat aquesta frenada. Parlo, també, de la frenada en el bloc; en la voluntat, com havia fet sempre, de treballar sense fer públics ni motivacions ni idees, sense interlocutors ni lectors, sense mediadors entre procés i resultat. Reconec que m’imposa, en períodes com aquest d’introspecció, parlar de la meva feina obertament. Però també penso que cal un esforç i reprendre un diàleg estrany amb un aparent no res, que de vegades penso que té forma de mi, i d’altres que té forma de vosaltres que ho llegiu.</div><br />
<span style="font-size: xx-small;"> angel carlus i uns col·legues</span><br />
<div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhiMdtebk1QP9iqIXFnITKsLu8_KfeTVbLBuvvcsvQol301KiLs_j60fZcoqkNlMw2p__ll6aYzRhrDkhcbl9H_yjP-k1X5JUCu2LDdpJnLskf7pb72Sm57YO3X9Wy8jNxYi3Mzxl1ySV8/s1600/angelcarlus+1.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; cssfloat: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" rw="true" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhiMdtebk1QP9iqIXFnITKsLu8_KfeTVbLBuvvcsvQol301KiLs_j60fZcoqkNlMw2p__ll6aYzRhrDkhcbl9H_yjP-k1X5JUCu2LDdpJnLskf7pb72Sm57YO3X9Wy8jNxYi3Mzxl1ySV8/s320/angelcarlus+1.jpg" /></a>Sigui com sigui, avui reprenc l’eix. I ho faig exposant el punt exacte on em trobo, l’original que he imprès de la primera versió sobre la taula, en el capítol 2 de la segona part, quan “amb la Lola fora de l’elenc, en Quim Barrera va trobar l’excusa ideal per trucar-la de tant en tant i quedar en una cafeteria de la Rambla”. Els esdeveniments inventats de l’any 1958 arrel d’una estrena sense espectadors, sonen molt bé en castellà. Sonen a història de postguerra, a ambient de blanc i negre, a combinació de flaires d’obertura enmig de la repressió. En català tinc dubtes (i els anoto per a una posterior investigació) sobre la conveniència o no de certes expressions col·loquials, certa manera de dir les coses. Vull saber si les frases fetes que utilitzo eren corrents a l’època; si a un personatge se’l podia anomenar “Carles” en una conversa o era més habitual dir-li “<em>Carlus</em>”, tal com em passava a mi personalment. Em van batejar com Angel Carlos (així consta encara en el meu DNI. No em pregunteu perquè encara no m’ho he canviat) i els amics, companys i coneguts de l’època em deien “Angel <em>Carlus</em>”, i alguns “<em>Carlus</em>” a seques, sobretot a l’època de l’institut, quan vaig decidir que el nom complet era massa llarg i, vés per on, en lloc d’escollir el que tinc ara, Àngel, en aquell temps vaig triar el segon, Carles. </div><div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none;"><br />
</div><div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg5vIsgPj2W98nWRStCo2cc3rxReVY-JBhxhifirsRafR-pAfRMHTMPXrPxsDABlaX0bIe2mKBKbN0du5wajFZz9DOduTeJNBBfmWDbSh3-nNKqAsaOxXooWwB0xe_NqPB_YLRpJFWFaL4/s1600/original.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; cssfloat: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" rw="true" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg5vIsgPj2W98nWRStCo2cc3rxReVY-JBhxhifirsRafR-pAfRMHTMPXrPxsDABlaX0bIe2mKBKbN0du5wajFZz9DOduTeJNBBfmWDbSh3-nNKqAsaOxXooWwB0xe_NqPB_YLRpJFWFaL4/s320/original.jpg" width="251" /></a>Vull saber com traduir, al català dels seixanta, l’expressió “me importa un comino” o “todo se andará” o “dar el pego”. Necessito saber si hom es podia quedar a dormir a l’habitació d’un malalt, quan es tractava d’un nen, a una clínica. Saber la feina que una administrativa podia fer en una oficina dels “Sindicats” de l’època (l’anotació a mà en aquest passatge és, evidentment, “mama”: la meva mare va fer aquesta feina al mateix edifici que acull els personatges de la novel·la). En general, m’agradaria donar el toc de versemblança que, penso jo, ha adquirit el text en castellà quan es refereix a aquells anys, de 1958 quan comença l’acció, fins a 1965, que és el període que abasta el meu viatge al passat amb la ficció. Alguns detalls, em temo, seran difícils de reproduir: la setmana passada, precisament, vaig preguntar a la meva mare per la marca del cotxet de producció francesa dins el qual em passejava per la Rambla de Figueres quan jo era un nadó. Recordo haver-la sentit dotzenes de vegades explicar a coneguts i visites (el cotxet en qüestió fou “reutilitzat” pels meus quatre altres germans) els avantatges del model francès de quatre rodes altíssimes, molt més grosses que les de qualsevol model fabricat a Espanya. Recordo que n’estava tan orgullosa, d’haver-lo pogut comprar (imagino que a Perpinyà), que em va sobtar i decebre que no pogués respondre la meva pregunta. “El cotxet? Sí, era especial. La marca? Ni idea. Se m’ha esborrat del cap”.</div><div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none;"><br />
</div>Angel Burgashttp://www.blogger.com/profile/07345072564998465507noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1671551614696413460.post-69400551034569888442010-05-21T00:24:00.001+02:002010-05-21T00:27:37.706+02:00L'HORROR DE LA BELLESA<div class="separator" style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none; clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj0UiAot-69GXLc9fzGNSWqt1ZPNKBSgne0L6k2uhE-XIrLnPrT7ZWlXyA6JDB0WMJxV6ttfWFQn7WEQd79b4m1kKwUp9sZ7akKXMziXLJ7SX4bpLuZCVupZTu7AmH6BM6Op2B05kj1Gik/s1600/100_3151.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; cssfloat: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" gu="true" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj0UiAot-69GXLc9fzGNSWqt1ZPNKBSgne0L6k2uhE-XIrLnPrT7ZWlXyA6JDB0WMJxV6ttfWFQn7WEQd79b4m1kKwUp9sZ7akKXMziXLJ7SX4bpLuZCVupZTu7AmH6BM6Op2B05kj1Gik/s320/100_3151.jpg" width="320" /></a></div><br />
<br />
<br />
<div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none;">Continuo aquests dies acompanyant els meus quatre foscos pels carrers i les places d’una ciutat meravellosa. Els he volgut construir a imatge de l’escenari que els acull. De fet, un dels personatges de la novel·la opina que la seva bellesa s’escau perfectament al lloc a través del qual es mouen, Venècia, sobre la qual parlaré més endavant. Els quatre foscos tenen totes les característiques per aconseguir aquesta simbiosi: són joves, extremadament bells, no tenen pressa, són silenciosos. De la mateixa manera que els quatre cavalls blancs de Lorca irrompen en la ment del director d’escena per exigir-li un teatre de debò, sense trampes, cru com la vida, els quatre foscos de Venècia entren en la història de l’actor per enfrontar-lo als seus propis fantasmes. La història dels visitants de Venècia té una base religiosa o mística. Si físicament s’assemblen a àngels del renaixement o a retrats de Holbein, Bellini o Bronzino, tot el que veuen i el que fan està dotat igualment de simbologia cristiana. L’accés a l’infern, la comunió, la presència d’un ésser suprem que els guia. Els faig entrar a veure els frescos de Giotto a la capella Scrovegni de Pàdua, a fixar-se en la representació del cel i l’infern el dia del judici: l’allau de dimonis i monstres que s’enduen els infidels agafats dels cabells per abocar-los a les flames, mentre els àngels acompanyen, entendrits, els bons cristians cap a la vora de Déu. La setmana passada vaig veure tres representacions més d’aquesta iconografia del bé i del mal a la Gemälde Galerie de Berlín. Les van pintar Fra Angelico, Lucas Cranach i Petrus Christus: el món fosc de l’infern i les flames, sempre representat a la part inferior (habitualment a la dreta) és, en els tres casos, tan terrible com el de Giotto que contemplen els meus personatges. El concepte que transmet aquest tipus de representació és la del càstig i la penalització terrorífica pel pecador, pel que no combrega amb el nom de Déu. Abans del dia del judici us toca triar. Segons la opció de vida que escolliu, anireu a parar en un lloc o en un altre d’aquesta dramàtica concepció del dia de demà. La imatge de l’infern ple de monstres, flames, dolor i sang es perpetua durant molts segles i arriba fins als nostres dies. Moltes pel·lícules de desastres remeten a la iconografia religiosa per retratar l’anarquia total i virulenta, sense ordre ni capteniment, dels que no aconsegueixen salvar-se; d’aquells que han buscat la seva pròpia desgràcia a base de comportaments antisocials. Tant a les pel·lis com a les imatges religioses, els dolents queden a sota, negats, cremats i mutilats, enfrontats a una mort violenta i sense opció d’escapatòria. És el preu que han de pagar per les accions comeses. </div><div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none;"></div><br />
<div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi7LHsm6GAjCqs40h0UtRlZRTq04orgXeT5Ie9gvOH18tTKiPVMAWY3tpZue42BAa3t3i8_3FPUm5KThIyn7LqtFiCy4IZti0HWdgGWBT-dVdPQrXoL1WVtB83Xfcv6to0mWrYo2S9mcb0/s1600/fra+angelico.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; cssfloat: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" gu="true" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi7LHsm6GAjCqs40h0UtRlZRTq04orgXeT5Ie9gvOH18tTKiPVMAWY3tpZue42BAa3t3i8_3FPUm5KThIyn7LqtFiCy4IZti0HWdgGWBT-dVdPQrXoL1WVtB83Xfcv6to0mWrYo2S9mcb0/s320/fra+angelico.jpg" /></a>Les lectures cristianes presenten els dimonis com àngels caiguts en desgràcia. Tipus Dark Vader, dels que passen al costat fosc. L’àngel bo que es converteix en un monstre. Ben segur n’hi deu haver que, malgrat haver-se estimat més la foscor, mantenen l’aparença original. Imagino dimonis que, circumstàncies de la vida, han estat abocats al mal per culpa d’altres. Què en diria Déu, el dia del judici, de la nena que als 7 anys és violada pel pare i obligada a prostituir-se? Què en diria dels meus personatges russos de “L’habitació d’en Beckwitt”? Tenen excusa, aquesta mena d’àngels, a l’hora de ser acceptats al paradís dels justos?</div><div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEivlZJZdWLV0-pWKct8XWEJnFkg3ARFbKHMiqI_MmEUiVytXJmi-4eUqGwA9bZVGpB_mIxTNJ_mGWq_fD8m7rja7GV1HhCS4N2r7KemL0mIZT_tzAQXxdUROWDCo_mXBgojZgDKbBUYlt0/s1600/petrus+christus.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; cssfloat: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" gu="true" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEivlZJZdWLV0-pWKct8XWEJnFkg3ARFbKHMiqI_MmEUiVytXJmi-4eUqGwA9bZVGpB_mIxTNJ_mGWq_fD8m7rja7GV1HhCS4N2r7KemL0mIZT_tzAQXxdUROWDCo_mXBgojZgDKbBUYlt0/s320/petrus+christus.jpg" /></a></div><div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none;">També es diu que una de les funcions dels artistes és explorar la realitat, sigui com sigui, per extreure’n una representació de bellesa. El que comentava al post anterior: les paraules de Breton sobre la necessitat que la bellesa sigui terrible per què pugui ser considerada bellesa.</div><div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none;"><br />
</div><br />
<br />
<div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none;">Del diari berlinès:</div><div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none;"><br />
</div><div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhFw_bdh6ymJXIf_hmIAq5w_o0TnxxbnMbIYt7IsTf76oKj_ZpoExRCKDEKt5Oeb9e51fxLsycILk89Jx5Iqkmmdl31nkdd4E29aFip8XLlIwxQK87n0p1h560J0L75EMZJFxrl71yBtUg/s1600/hamlet.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; cssfloat: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" gu="true" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhFw_bdh6ymJXIf_hmIAq5w_o0TnxxbnMbIYt7IsTf76oKj_ZpoExRCKDEKt5Oeb9e51fxLsycILk89Jx5Iqkmmdl31nkdd4E29aFip8XLlIwxQK87n0p1h560J0L75EMZJFxrl71yBtUg/s320/hamlet.jpg" /></a><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgEgNgfFdWg8jOORNIrEAE7ry1iMv67deSM6tJgutIxeXoEQmgbBq5yyDFB_lSD2Tn0W1JYURoeNwSbqzIjeA9m7_MFoT_4wjIptaS1c5sC5hcOZWZglqIC37a2gPx71sUbPG8dRBi41dE/s1600/lars+eidinger.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; cssfloat: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" gu="true" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgEgNgfFdWg8jOORNIrEAE7ry1iMv67deSM6tJgutIxeXoEQmgbBq5yyDFB_lSD2Tn0W1JYURoeNwSbqzIjeA9m7_MFoT_4wjIptaS1c5sC5hcOZWZglqIC37a2gPx71sUbPG8dRBi41dE/s320/lars+eidinger.jpg" /></a>- <strong>Hamlet</strong>, posada en escena d’Ostermeier, a la Schaubühne. Actors en estat de gràcia, especialment el protagonista, Lars Eidinger. Quina meravella. Utilització plenament justificada i atractiva de mitjans audiovisuals, música i atrezzo contemporanis. Muntatge que va programar en Rigola al Lliure i que em vaig perdre. I la presència de l’humor. Des de l’escena inicial (capgirada respecte a l’original shakesperià) d’un enterrament, ja veiem en qui to se’ns explicarà la tragèdia: el de la “charlotada” (m’encanta aquesta paraula!). Energia, interacció amb el públic, imatges molt potents. Un plaer.</div><div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none;"><br />
</div><div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none;"><a href="http://www.youtube.com/watch?v=7fqyKwgOAmc">http://www.youtube.com/watch?v=7fqyKwgOAmc</a></div><div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none;"><br />
</div><div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjiZROKMdy5ooEUi4EkEH4AknkSz8dtcuMCI05h-Ne-36dZLmbmtZBtEIvnYzuG1siydA7rzeR-evffFaYUufJxwVPFRYNeUl10ECC3sO23KgcxORP0-IObd2EEmUc2pl-Z7xbUcMsFFG4/s1600/100_3124.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; cssfloat: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" gu="true" height="200" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjiZROKMdy5ooEUi4EkEH4AknkSz8dtcuMCI05h-Ne-36dZLmbmtZBtEIvnYzuG1siydA7rzeR-evffFaYUufJxwVPFRYNeUl10ECC3sO23KgcxORP0-IObd2EEmUc2pl-Z7xbUcMsFFG4/s200/100_3124.jpg" width="150" /></a>- En canvi, molt decebedor l’espectacle “<strong>Testament</strong>” de She She Bop (und ihre Väter), al HAU (Hebbel am Ufer). En diuen “teatre performance” per dir espectacle de creació col·lectiva. Curiositat: que els pares dels actors actuen amb ells. El rotllo és de conflictes generacionals. Aquí sí que la parafernàlia audiovisual no té sentit i els actors són dolents. La gent (els meus amics inclosos) va aplaudir molt. En fi.</div><div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none;"><br />
</div><div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none;">- Exposició molt interessant de fotògrafs turcs sobre Istanbul a la Billy Brandt Hause. I sí, Istanbul és tan divina com la van fotografiar els exposats...</div><div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none;"><br />
</div><div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none;">- Diumenge nova trobada massiva catalana, aquest cop per veure la final de la lliga del Barça al Hostel Bax Pax de la Friedrichstrasse. Vaig acompanyar-hi uns amics amb fills que estaven de visita, però, com us podeu imaginar els que em coneixeu, no m’hi vaig quedar...</div><div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none;"><br />
</div><div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none;">- Dels súpers alemanys: la deliciosa (i per a mi irresistible) quantitat de lakritz, o sigui, regalessia-pegadolça-regaliz, que venen. I com a curiositat, llaunes individuals de cogombres avinagrats. O sigui, un per llauna. Segon “en fi”.</div><div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none;"><br />
</div><br />
<div class="separator" style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none; clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh5xekbHJ_Gqz-quU2IXYrjd2b3BCRvz1OyFhlVPa-Q1ZH59Wf9WP0e0dahbZ82ENlm2I5m4SRzZJM_xotvcc4f_YKnhLfjThPSyWpV8VGUTeKfiJdxiMrO5i8KsoQlVRGZ5yoTEF9IIwQ/s1600/100_3128.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" gu="true" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh5xekbHJ_Gqz-quU2IXYrjd2b3BCRvz1OyFhlVPa-Q1ZH59Wf9WP0e0dahbZ82ENlm2I5m4SRzZJM_xotvcc4f_YKnhLfjThPSyWpV8VGUTeKfiJdxiMrO5i8KsoQlVRGZ5yoTEF9IIwQ/s320/100_3128.jpg" width="320" /></a></div>Angel Burgashttp://www.blogger.com/profile/07345072564998465507noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1671551614696413460.post-40514200726001362382010-05-12T16:52:00.000+02:002010-05-12T16:52:34.045+02:00QUATRE FOSCOS<div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjSgbVfIGsn7q6wwGC3EQBIyQsP4rh8zJ8YguQjUMUr6v1WwnFUJZv24w3FJhGCZClfhi-K70z6UJ1iFlViH0VO10HR_Qh_7IDl9Wiz9j2j3w6Ci6qycsKpeMvHZJChQ2ofRSGi2GrmHNE/s1600/boticelli+2.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; cssfloat: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjSgbVfIGsn7q6wwGC3EQBIyQsP4rh8zJ8YguQjUMUr6v1WwnFUJZv24w3FJhGCZClfhi-K70z6UJ1iFlViH0VO10HR_Qh_7IDl9Wiz9j2j3w6Ci6qycsKpeMvHZJChQ2ofRSGi2GrmHNE/s320/boticelli+2.jpg" wt="true" /></a>Un dels primers comentaris crítics que vaig escoltar sobre la meva literatura, el va fer l’Antoni Marí durant la presentació, en dinar de premsa, del meu llibre <em>Show</em> (Proa 1999) que va organitzar el malaurat Isidor Cònsul. L’Antoni Marí va parlar, entre moltes altres coses, del bé que li esqueien als relats la manca de judicis de valor sobre els personatges i les seves accions. Ho he llegit moltes vegades més en crítiques i ressenyes, i el tema surt sovint fins i tot en les xerrades que faig a les escoles on han llegit els meus llibres per a joves. L’autor exposa un comportament, una actitud, una acció que transforma, provoca o retrata els personatges de ficció. De vegades, la seva personalitat o el seu modus operandi serà el tret de sortida del que passarà després i condicionarà el desenvolupament de la història i fins i tot les relacions entre els altres personatges. Els judicis de valor que es puguin fer sobre ells o les seves accions els farà el lector quan llegeixi el conte o la novel·la, i la orientació sobre aquest judici només la guiarà mínimament l’autor segons l’estructura plantejada per a la narració de l’episodi o la trama. No he pensat mai en construir un personatge “dolent”. Reconec que és també la meva manera de veure la vida. Hi ha gent insuportable que no m’interessa per a res (necis, hipòcrites, manipuladors) que difícilment apareixeran mai als meus escrits de ficció. Tendeixo a pensar que hi ha una explicació per a cada comportament; que sota la superfície visible s’amaga sempre una raó, un problema o un passat que actua com a fonament inevitable de les seves actuacions. Els necis-hipòcrites-manipuladors d’abans, ben segur també tenen aquest part soterrada i (o) excusable, però no m’interessa descobrir-la. Ara bé: un personatge que em captiva (torno a la ficció) és tan ric pel que mostra com pel que amaga, i d’aquí la meva neutralitat a l’hora de condicionar el lector sobre què ha de pensar d’ell i amb quina òptica ha de valorar el que fa. Tot plegat fa que els actors de mentida que habiten el meu món de ficció puguin ser vistos sota un vel de tendresa i condescendència o commiseració.</div><br />
<br />
<div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhDhT5y8tfzXdutcO38jHh0JhvOpcct82DiUlz6xB2utNduXXr_65o0oNKVXhKleYaDK9-T0ScIMuau_oa_V7MDgVsOf9NKAZnhyphenhyphencgr1DFPWMfZQjoP_g9ktUvI-B8Pv9mIqLJI2qb7dGY/s1600/el+p%C3%BAblico+2.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; cssfloat: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhDhT5y8tfzXdutcO38jHh0JhvOpcct82DiUlz6xB2utNduXXr_65o0oNKVXhKleYaDK9-T0ScIMuau_oa_V7MDgVsOf9NKAZnhyphenhyphencgr1DFPWMfZQjoP_g9ktUvI-B8Pv9mIqLJI2qb7dGY/s320/el+p%C3%BAblico+2.jpg" width="195" wt="true" /></a>A la novel·la que ara i aquí ens ocupa, hi ha quatre personatges que encaixen perfectament amb el perfil de “foscos”. Irrompen en la història i tiren per terra la bastida que la resta de personatges havia construït. Són els quatre cavalls blancs embogits que apareixen després del primer diàleg sobre el públic entre el director de teatre i el seu criat a “El público” de García Lorca. Immorals, il·luminats, ferotges, despietats i cínics. Però els retrato amb tota la tendresa de la qual sóc capaç. Per què s’escau que l’autor respecti els seus personatges, que els vulgui fer bellament terribles, que els vulgui acompanyar en el seu dia a dia per més horripilant que sigui. Participo, d’alguna manera, de la seva bestialitat i miro d’entendre-la. Si he cregut en la seva existència dins de la història que narro, els he de respectar escrupolosament i limitar-me a seguir-los en les seves orgies de sang i dolor. </div><div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none;"><br />
</div><br />
<br />
<div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none;">Del diari berlinès:</div><div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none;"><br />
</div><div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgEOxAC31Lmi-Z6iNmWSVtlnR8E1ECb5YnuqZmkYdgneoJR8kYIgLv_cNPEEcA7klJu3GieCyVqlcqZyCGpwyVKDvgO0gaZVroCMQaVc1nOP7LpWG0kVJZF9u41VuOdNlv4y5q4-rRUCXU/s1600/100_3056.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; cssfloat: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" height="150" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgEOxAC31Lmi-Z6iNmWSVtlnR8E1ECb5YnuqZmkYdgneoJR8kYIgLv_cNPEEcA7klJu3GieCyVqlcqZyCGpwyVKDvgO0gaZVroCMQaVc1nOP7LpWG0kVJZF9u41VuOdNlv4y5q4-rRUCXU/s200/100_3056.jpg" width="200" wt="true" /></a><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjWL-KBklud_di0LgCdHfkeksc6WrYoO1EEaXp7rPOvizjkMPLyH3-opx4AZN4jQnqadIsHY4NJ5WXFiYcw-lNwHEI-tDnsSFknPv1L0Q1K_-CKzZAYCTijjQlgLjKFVL7tc0OhUwMcuFg/s1600/100_3055.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; cssfloat: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" height="150" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjWL-KBklud_di0LgCdHfkeksc6WrYoO1EEaXp7rPOvizjkMPLyH3-opx4AZN4jQnqadIsHY4NJ5WXFiYcw-lNwHEI-tDnsSFknPv1L0Q1K_-CKzZAYCTijjQlgLjKFVL7tc0OhUwMcuFg/s200/100_3055.jpg" width="200" wt="true" /></a>- Divendres hi va haver sessió Espriu. La Frei Universität i el Llull van convidar el meu amic Ramon Farrés, que va dissertar sobre la feina de Frits Vogelgsang, el traductor de l’obra completa de l’Espriu a l’alemany. Brillant, en Ramon. El lector de català de la universitat ens va mostrar després la nova biblioteca, d’en Norman Foster. Li diuen “el cervell”. A la nit, recital Espriu en català i alemany en una caseta com de fira, il·luminada amb espelmes. La tira de catalans.!</div><div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none;"><br />
</div><div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhhLEpe3ExR57Bkgp4du887Ma0hAGbEIKklcRq7saLyAMiT2fd7g6l7Z4P6RIa7eoLrgSkx4gzyjqre3BaajbdbPfPJ4Qset7jVrLfZyZg0AYh-R73hoA6NfGRnsmaH5u95cOLVnrwFeSs/s1600/100_3070.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; cssfloat: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" height="150" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhhLEpe3ExR57Bkgp4du887Ma0hAGbEIKklcRq7saLyAMiT2fd7g6l7Z4P6RIa7eoLrgSkx4gzyjqre3BaajbdbPfPJ4Qset7jVrLfZyZg0AYh-R73hoA6NfGRnsmaH5u95cOLVnrwFeSs/s200/100_3070.jpg" width="200" wt="true" /></a>- Dissabte vaig dinar amb la il·lustradora Jutta Bauer, que participava a la Lange Buchnacht a Kreuzberg. Cafè amb la Jutta i la Sybille Hein al cafè Kasper. Dibuixos fantàstics també de la Larissa Bertonasco a la llibreria Dante (ella, molt guapa i simpàtica). Sopar i riures després amb en Ramon i la Cinta Massip i part de la colònia catalana.</div><div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none;"><br />
</div><div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none;">- Pel·li: “Sin nombre”, mexicana. La història terrible dels que proven de creuar la frontera cap als Estats Units amb història d’amor tendra inclosa i, al meu parer, massa minuts dels mafiosos tribals.</div><div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhK9cevP6rveSCDbFg2REtMxedUuzaz01DqZ91iXZEf7ccDOTLXfSEMgLmIDKGi7Ht9TDCXlVmkXtFdvsc1ycgbM6QeLDm4p66_DA-VoQjmILIkyzC32kO9OreiGoOJb2fL89I29S1BNmY/s1600/100_3089.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; cssfloat: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" height="150" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhK9cevP6rveSCDbFg2REtMxedUuzaz01DqZ91iXZEf7ccDOTLXfSEMgLmIDKGi7Ht9TDCXlVmkXtFdvsc1ycgbM6QeLDm4p66_DA-VoQjmILIkyzC32kO9OreiGoOJb2fL89I29S1BNmY/s200/100_3089.jpg" width="200" wt="true" /></a></div><div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none;">- Avui he vist la retrospectiva de Frifa Kahlo. Molt completa i descobriment dels dibuixos. Però no sé. La sensació que, en realitat, no era una artista. Preciosos els retrats amb referències claríssimes als italians de 1400 i 1500. </div><div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none;"><br />
</div><div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none;">- A tots ells, els meus pintors del quatrocentto i cinquecentto, els vaig admirar a la col·lecció impagable de la Gemälde Galerie. M’hi vaig estar dues hores i només vaig fer l’ala esquerra de l’edifici. Aquesta setmana hi torno. Hi havia un Botticelli preciós que, de fet, em va fer pensar, i molt, amb la novel·la que estic escrivint. La madonna i els vuit àngels (4 + 4) coronen el títol d’aquest post.</div><div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none;"><br />
</div><div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgEe_whu0WvPoAXmr9sUB2QIvdJD7jfLSzzChsINolR23d5f4QTpvAkI75yrueMifHG7gKJdSKXpMzbVdU2m1d20cMVo-xn2JmZ0LTNaCJFYhRqUPepiFBWxPJ0sRgyP6zeqMi91qERXAI/s1600/100_3053.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; cssfloat: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" height="200" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgEe_whu0WvPoAXmr9sUB2QIvdJD7jfLSzzChsINolR23d5f4QTpvAkI75yrueMifHG7gKJdSKXpMzbVdU2m1d20cMVo-xn2JmZ0LTNaCJFYhRqUPepiFBWxPJ0sRgyP6zeqMi91qERXAI/s200/100_3053.jpg" width="150" wt="true" /></a>- De la societat alemanya: les tensions que solen acabar amb baralles al metro, als caps de setmana, de nit. Ho parlo amb col·legues d’aquí: han augmentat, cada cop n’hi més. N’he presenciat una, impactant, a l’autobús M27, entre un jove turc i un jove alemany... També al metro: publicitat de geriàtrics. Vellets i vellets somrients en anuncis (dimensions considerables) de residències per a la tercera edat. El futur ja és aquí.</div><div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none;"><br />
</div>Angel Burgashttp://www.blogger.com/profile/07345072564998465507noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1671551614696413460.post-14916601134525888872010-05-06T16:12:00.000+02:002010-05-06T16:12:25.605+02:00ESPAIS DE LA MEMÒRIA<div class="separator" style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none; clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg8rx5cRCLH7whgB5PcC4fJBwfhgVn8j55tHdEB9WgMEV8AsRmXDM6VaqhTjau4SUtWIW-6OFYxPictbuxEXKmgpBdEMxtas8Fsl5PRXpEX6T1gq21dQEB2c4eXZFwUbNculEVGc0t6LE0/s1600/100_3045.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; cssfloat: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg8rx5cRCLH7whgB5PcC4fJBwfhgVn8j55tHdEB9WgMEV8AsRmXDM6VaqhTjau4SUtWIW-6OFYxPictbuxEXKmgpBdEMxtas8Fsl5PRXpEX6T1gq21dQEB2c4eXZFwUbNculEVGc0t6LE0/s320/100_3045.jpg" width="320" wt="true" /></a></div><div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none;">Necessitava, d’alguna manera, allunyar-me del meu estudi, de la ciutat. Me’n vaig endur a Berlín la versió de la novel·la impresa, les pàgines que tenia, sense ordenar, els molts fragments del trencaclosques de la ficció, i ara, aquí, a Berlín, els estic ordenant. Els estic llegint i corregint en el seu ordre estricte, el que serà bastant definitiu i que és el pensat des d’un inici. He aconseguit un estat de concentració ideal i quan em llevo, força d’hora (la llum, que n’hi ha; poca, de vegades, però n’hi ha) entra atabalada per la finestra i abans de les 8 ja esmorzo. A les 9 sec a l’ordinador, davant dels fulls impresos i amb els diccionaris, i treballo fins a les 13h. Acostumo després a baixar a la Turmstrasse i comprar. Dino, sol o amb la Gabi, que m’ha cedit la seva enorme habitació i em permet fumar-hi, i torno a posar-m’hi fins a les 17h o 17’30h. A la tarda, encara amb els meus personatges i les seves accions antigues al cap, quedo amb amics o surto a caminar per la ciutat. </div><div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none;"></div><br />
<div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none;">Un dels primers dies vaig tornar al lloc on havia viscut durant la meva estada de dos anys i poc a la ciutat. Neukölln. Hi ha la parada de metro habitual d’aleshores, Grenzallee, i una de nova, Hermannsatrasse, que abans no existia. Berlín em sorprèn sempre, perquè hi ha racons que canvien molt i d’altres que no ho fan gens. O coses que segueixen com estaven fa més de vint anys. No hi ha la fal·lera de posar al dia aparadors de comerços (en segons quin barris), ni de modernitzar instal·lacions (el metro n’és un exemple). Vivíem a la Juliusstrasse 33. Han posat un rètol a la porta de l’edifici on s’hi diu que és un pis que depèn d’una associació d’estudiants, com ja ho era abans tot i que no posava enlloc. La sensació de caminar pel carrer, tants anys després, va ser especial. Vint-i-dos anys sense les meves passes ni la dels meus col·legues d’aleshores. Vint-i-dos anys sense trepitjar les llambordes, sense passar per davant del quiosc, dels bars alemanys de cantonada (Ecke-kneipen) on no s’hi entrava mai, del concessionari de cotxes. Hi havia un bar de putes que ha desaparegut. A la Juliuss hi ha pocs comerços, com abans. Vaig provar de refer el camí fins a la fàbrica de pastissos congelats en la qual vaig treballar durant 8 mesos, de les 20h a les 24h, en l’equip de neteja. Vaig encertar la via (amb l’ajuda d’un plànol). Vaig tornar la zona de fàbriques i magatzems, i el pont, que ara és més gran i nou. Com sempre, com abans, no em vaig creuar amb ningú. Després del pont, vora el canal, però, el camí quedava tallat. Un home que pescava em va dir que no hi havia sortida. “Des que hi ha l’autopista, no es pot continuar”. Com diu un dels personatges de la meva novel·la, als espais del record i de la memòria no s’hi sol tornar físicament. </div><div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none;"><br />
</div><div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg8vvxdOGiTqUW4GP6516lEZBANLmN6Mt4xBPdywzi8I3J7mSRUX7v3WEalsxx0gDQ3noEDbtTRWnLJFUy2VuUQ6oZ3mvX63VLq0-FN9GKlVgn3wtNbIaPdU-WSuRGCn5r2J3elYRgJ444/s1600/100_2980.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; cssfloat: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg8vvxdOGiTqUW4GP6516lEZBANLmN6Mt4xBPdywzi8I3J7mSRUX7v3WEalsxx0gDQ3noEDbtTRWnLJFUy2VuUQ6oZ3mvX63VLq0-FN9GKlVgn3wtNbIaPdU-WSuRGCn5r2J3elYRgJ444/s320/100_2980.jpg" width="320" wt="true" /></a>La primavera, com totes les estacions de l’any, es viu de manera ben visible a la ciutat. La gent és al carrer, les flors donen calidesa als jardins (això de la foto és el palau de Charlottenburg) i hom celebra que els dies siguin llargs. L’amic Pedro em va mostrar un camí de Kreuzberg a la Ostbahnof que, en temps del mur, no es podia fer. Ara, en deu minuts, et plantes a la East-Side Gallery, on hi ha la pintura de l’Ignasi Blanch, des de la Oranienplatz. No es veuen molts turistes si no vas a l’Alexandreplatz. Descobreixo que La Rayuela, la llibreria especialitzada en llengua castellana a prop de la Rosenthalerplatz està tancada definitivament i truco a la Margarita Ruby, la propietària de l’establiment on havia anat a fer lectures dels meus llibres juvenils, i em diu que es traslladaran, que de moment tot funciona a nivell virtual a través de comandes a internet. Llegeixo “Der Vorleser” (El lector) en alemany, i “Herr der Diebe”, de Cornelia Funke, també en alemany. En castellà, em raciono “Franny y Zoe”, de Salinger: llegeixo una pàgina del llibre i em vénen unes ganes boges de seure a l’ordinador. </div><div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none;"><br />
</div><div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjEbV5W50bkcNxTqTx1on9d6n6vMng8-SuLs5NuliEMDIuVngBQ1lKGlM2XirMdQcQQgh5DIoglAZJoZfGKpyXqCpQb0Z0aJj47nQLXzGsue2JqL279j_tKNijemWjRxlDCx8OLgS1ofQo/s1600/franny.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; cssfloat: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjEbV5W50bkcNxTqTx1on9d6n6vMng8-SuLs5NuliEMDIuVngBQ1lKGlM2XirMdQcQQgh5DIoglAZJoZfGKpyXqCpQb0Z0aJj47nQLXzGsue2JqL279j_tKNijemWjRxlDCx8OLgS1ofQo/s320/franny.jpg" wt="true" /></a><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhMRJ70roc23dTfXHRNaRki5PigT-BUtCJ89nb4zZj5rZbSSXGF_elZp6VgxI2Slmxc3TuZvCrES0P_zREiTG5JkX0hoDY-qaqPUjMxP4rXuk3Xcpl5G5KDyeofjcwslkyNd_Q1yhUyQMk/s1600/eliasson.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; cssfloat: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhMRJ70roc23dTfXHRNaRki5PigT-BUtCJ89nb4zZj5rZbSSXGF_elZp6VgxI2Slmxc3TuZvCrES0P_zREiTG5JkX0hoDY-qaqPUjMxP4rXuk3Xcpl5G5KDyeofjcwslkyNd_Q1yhUyQMk/s320/eliasson.jpg" wt="true" /></a>Comentava al post anterior l’exposició d’Eliasson. Entre les moltes instal·lacions de llum que hi ha, n’hi ha un parell de ben curioses i que parlen del reflex. Una d’elles és una finestra de l’edifici. Veus que hi ha un edifici al davant, i penses que es tracta d’una altra ala del Martin Gropius Bau, l’edifici que l’acull. Però no: quan t’hi apropes i mires pel vidre, et veus a tu mateix, a l’edifici del davant, com si estiguessis a dos llocs alhora. L’altra instal·lació està situada en una galeria immensa que té una lluerna al sostre. Doncs bé, l’artista ha transformat l’espai a través de folis d’alumini reflectants, de tal manera que tot l’espai en el qual penetres, és la repetició d’aquella lluerna. No hi ha murs, no hi envans: només aquella quadrícula repetida fins a l’infinit. I tot és mentida. Tot és una imatge i tu ets al mig del no res. Avui, fa una estona, els personatges de la meva novel·la estaven asseguts, el maig de 2009, a les darreres files de la platea d’un teatre sense ningú. A l’escenari, uns operaris muntaven una escenografia que representava un carrer a una ciutat de províncies durant la postguerra. Precisament d’aquella època estaven parlant en Quim i l’Agnès en la meva ficció. Del que va viure en Quim durant aquells anys, només en queden els records i les escenografies de teatre</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhQzWh3sdijWV9bhjGf3yogNxanZuVvuzq9YvWmylLzG5YckyGn8O2-zYZo9GUo15N3JO0yP0w5SWQI3JyWcXnSKayXzHfLDDmhQ4M_0sjwP-Wi5MW8UwvUWgIubyrHWZdtn1E8hKw2k0Q/s1600/teatro+vac%C3%ADo.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhQzWh3sdijWV9bhjGf3yogNxanZuVvuzq9YvWmylLzG5YckyGn8O2-zYZo9GUo15N3JO0yP0w5SWQI3JyWcXnSKayXzHfLDDmhQ4M_0sjwP-Wi5MW8UwvUWgIubyrHWZdtn1E8hKw2k0Q/s320/teatro+vac%C3%ADo.jpg" wt="true" /></a></div><div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none;"><br />
</div>Angel Burgashttp://www.blogger.com/profile/07345072564998465507noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1671551614696413460.post-69687702454582294512010-05-01T13:23:00.000+02:002010-05-01T13:23:52.334+02:00ACTORS A BERLÍN<div class="separator" style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none; clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhlW9RbOeCqPkiknSNrRSIvPAkIn-Fi3FI8Ub0kJBvfoN1y44Cs7MsdVNlMVYH6Pi4FueiTpTU_mVTtLmZ9X1LcegOf_p-1b19ZlOAJOmoYogyUBGkZJmbrC1uThGzjR57NyDLz8gAZoaM/s1600/100_2971.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; cssfloat: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhlW9RbOeCqPkiknSNrRSIvPAkIn-Fi3FI8Ub0kJBvfoN1y44Cs7MsdVNlMVYH6Pi4FueiTpTU_mVTtLmZ9X1LcegOf_p-1b19ZlOAJOmoYogyUBGkZJmbrC1uThGzjR57NyDLz8gAZoaM/s320/100_2971.jpg" tt="true" width="320" /></a></div><br />
<br />
Ja sóc a Berlín. De fet, i després de més de 20 anys, torno a tenir la sensació que visc a Berlín. Hi he tornat, des que hi vaig viure de 1988 a 1990, infinitat de vegades, però sempre sabent que es tractava d’una estada de pas, uns dies, unes setmanes. Aquest cop, però, m’hi estaré un mes com a mínim. Hi he vingut a treballar la novel·la. Em llevo al matí i sec a l’ordinador, com faria a Barcelona, a Sant Salvador, a Figueres o a Alcañiz, els llocs que, per ara, m’han acollit com a escenaris de debò pels meus espais de mentida, i em concentro absolutament en la labor de muntar i corregir les pàgines que tinc ja escrites en el seu ordre final. La veritat és que m’he endut molta feina per fer. Per primera vegada, estic provant d’enllestir alhora la versió en castellà de la novel·la, i els meus tribulats personatges parlen, aquí a Berlín, ara en una llengua i ara en l’altra.<br />
<div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none;"></div><br />
<div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none;">Estic centrat novament en la primera part de la trama, la que esdevé a Figueres l’any 1958. La del teatre sense espectadors. En el post anterior, vaig anunciar (vaig afegir-hi un vídeo) la presentació del llibre de l’Alfons Gumbau sobre el grup de teatre “Arlequín” que, com he comentat moltes vegades, va ser un dels punts de partida de la meva història. La presentació es va fer a la Cate, el Patronat de la Catequística, a l’escenari del qual els meus personatges inventats pugen a estrenar l’obra prohibida. Pocs dies després de l’acte de presentació de “Arlequín o l’art de (fer) la comèdia”, ens arribava la notícia del conveni de col·laboració entre l’Ajuntament de Figueres i el Patronat de la Cate, el qual cedirà durant 25 anys el seu teatre (actualment en fase de remodelació) a canvi d’una important injecció econòmica municipal. El projecte estaria acabat l’any vinent i el teatre, doncs, tornarà a apujar el teló, amb un aforament per a 300 persones, i espectacles de petit o mitjà format. L’altre dia, el 10 d’abril, asseguts entre el nombrós públic assistent, hi havia molts dels veterans actors i actrius (alguns d’ells apareixen en el vídeo del post anterior) de l’elenc original. Els Arlequins. La immensa majoria passen de la setantena i, que jo sàpiga, només una, la Nuri Trías, continua fent teatre, ara amb el grup de la Llar de Jubilats de Figueres. Però aquell dia eren allí, i d’alguna manera els vaig sentir tan protagonistes de l’acte com l’Alfons, el cronista de la seva història. Els que vam parlar vam insistir molt amb la important tasca que tots ells van fer per a la cultura moixa i grisosa de l’època que els va tocar viure, i si el llibre de l’Alfons té la textura vellutada d’un homenatge, també ho té la meva ficció, malgrat sigui exactament això, una ficció. Perquè ells no van fer cap estrena sense públic, però l’esperit en què treballaven, la manera d’entendre el teatre i el compromís amb la contemporaneïtat que mostraven, ho hauria pogut permetre. O provocar. O, com és el cas, i aquí el meu més tendre agraïment, suggerir a un narrador que es fes seva la idea. Així entenc els lligams culturals amb la història d’un poble. Així entenc també el relleu que ens passem els uns als altres, de generacions diferents, havent viscut circumstàncies radicalment diferents, però que, d’alguna manera, compartim un fons comú que sí que té a veure amb el passat, la terra i el fet de tenir les arrels en una cultura determinada.</div><div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhkHLxfvYDqmbvGqbPUj7duIYvY_8bk7kANfLKk0c_xhB2QOW5SdZnUrJp0FvmvxWugzFhY7EpypoXUpvARXTlrTdc8otlLgyPxzbcimNZiUBl8ZCW25Os13iPGDVRkrpVFWUDRTb71SZ0/s1600/100_2900.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; cssfloat: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" height="150" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhkHLxfvYDqmbvGqbPUj7duIYvY_8bk7kANfLKk0c_xhB2QOW5SdZnUrJp0FvmvxWugzFhY7EpypoXUpvARXTlrTdc8otlLgyPxzbcimNZiUBl8ZCW25Os13iPGDVRkrpVFWUDRTb71SZ0/s200/100_2900.jpg" tt="true" width="200" /></a></div><div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none;">El 10 d’abril, doncs, vaig poder saludar els generadors de la meva ficció, alguns dels quals no coneixia. Mercè Huerta, Josep Ma Gumbau, Ma Dolors Machado, Mercè Rocamora, Joan Minobis, Ma Rosa Gratacós, Ma Àngels Aupí, Núria Trías, i molts altres. </div><div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none;"><br />
</div><div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none;">A Berlín, doncs, ara mateix, el seu esperit m’acompanya mentre perfilo i treno els episodis de clandestinitat i intensa excitació que viuen els personatges que m’he inventat. Tots van tenint ja noms i cognoms. És curiós, però fins ara, molts d’ells apareixien només com a XXXX en el text, tret dels protagonistes. Ara, en Quim Barrera, la Lola Gironella, en Ramon Monguió, en Miquel Castells, l’Enric Font o la Carme Llorens, ja estan batejats i, a Berlín l’any 2010, s’han fet una mica més persones.</div><div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none;"><br />
</div><br />
<br />
<br />
<br />
<div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjAm0Yij9dlaJI8LFVxpDpNfKLUi7t9oaOIQFc1lOD39Mgstw8UBtDptMOgpdVQwiH-3p4C6AkZsPFSV6JPqT8sZzjDJKDHu1Z6u9JqSOf42_Jug52C_VTcoQ_amcSoeKwlpSB40NJelTc/s1600/100_2936.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; cssfloat: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="200" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjAm0Yij9dlaJI8LFVxpDpNfKLUi7t9oaOIQFc1lOD39Mgstw8UBtDptMOgpdVQwiH-3p4C6AkZsPFSV6JPqT8sZzjDJKDHu1Z6u9JqSOf42_Jug52C_VTcoQ_amcSoeKwlpSB40NJelTc/s200/100_2936.jpg" tt="true" width="150" /></a>Dimecres vaig anar a la inauguració de la gran exposició d’Olafur Eliasson al Martin Gropius Bau. L’any passat va ser a la Fundació Miró de Barcelona, i una de les seves instal·lacions a la Tate Modern de Londres el 2003 (The wether project) havia aparegut a la meva novel·la juvenil “Operació Kyoto” (Alfagura/Grup promotor). L’expo de Berlín és enorme. L’artista va voler que la inauguració oficial fos oberta a tothom i gratuïta, de manera que es van formar llargues cues de berlinesos durant tot el dia (atenció: a la foto apareix el rètol de la retrospectiva de Frida Kahlo que es va inaugurar ahir al mateix museu, però la cua és en honor d’Eliasson!). Impressionant la seva instal·lació de boires de colors (aquí a la ciutat ja circula de boca en boca i tothom vol anar-la a veure): és realment com entrar en una peça. Es tracta simplement de avançar per les sales enmig d’una boira densa que va canviant de color. T’hi trobes visitants com tu, és clar, però ells, també com tu, deixen de ser-ho per convertir-se en sorpreses, en espectres, en peces claus per a la concepció del projecte. Des que entres a la sala condicionada, deixes de ser un espectador per convertir-te en actor, i veus els altres com ells et veuen a tu: fantasmes de colors, déus de fum, presències de somni. Prometo més informació en el post següent!</div><div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhd1OcPcUcR0dmcGdOtxBXp0vpWaaes2IsKIwnpWVmZYELo-sGQrbHhJEryO6Zki8I95VPhiF9q_GUIUEySRojnJEmGvLA1CAVq07qtx3GlS1uWLfQaWyr0vTNC-HdVel3bJ2mzIjdX6Zg/s1600/100_2947.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; cssfloat: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhd1OcPcUcR0dmcGdOtxBXp0vpWaaes2IsKIwnpWVmZYELo-sGQrbHhJEryO6Zki8I95VPhiF9q_GUIUEySRojnJEmGvLA1CAVq07qtx3GlS1uWLfQaWyr0vTNC-HdVel3bJ2mzIjdX6Zg/s320/100_2947.jpg" tt="true" width="320" /></a></div><br />
<div class="separator" style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none; clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEigpl4FpXV902g-tKQqnnnVeNRBl4n_dhS1Fw47uRyBSgUogGituh5IhTI1Rja4quK743blBoYMr4PDBzllYAmF7DMk43YYcKNCFHyOYchpVWsGpu4STkx_B4Ep4t4yETkY-SEdoQ1mPeg/s1600/100_2941.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; cssfloat: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEigpl4FpXV902g-tKQqnnnVeNRBl4n_dhS1Fw47uRyBSgUogGituh5IhTI1Rja4quK743blBoYMr4PDBzllYAmF7DMk43YYcKNCFHyOYchpVWsGpu4STkx_B4Ep4t4yETkY-SEdoQ1mPeg/s320/100_2941.jpg" tt="true" /></a><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgSkHAng22SgccYuoA4c39JUu6azmwq6ZBvmBxYzoLVPQR9zUEXA0w820NfNj-wihORqK9E16-yabFFKmJfqPCZjb7nihkS8_2hWeOljpFsObHfjn2S2Kqrdt8HPAZ-y5Fmj1cgl8JrBok/s1600/100_2946.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="150" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgSkHAng22SgccYuoA4c39JUu6azmwq6ZBvmBxYzoLVPQR9zUEXA0w820NfNj-wihORqK9E16-yabFFKmJfqPCZjb7nihkS8_2hWeOljpFsObHfjn2S2Kqrdt8HPAZ-y5Fmj1cgl8JrBok/s200/100_2946.jpg" tt="true" width="200" /></a></div>Angel Burgashttp://www.blogger.com/profile/07345072564998465507noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1671551614696413460.post-76038982391945356312010-04-14T22:31:00.000+02:002010-04-14T22:31:36.215+02:00CRESCUTS A L'OMBRA<div class="separator" style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none; clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiGRgDyU6coE0-1685J0POomqjzCOx2C9zDHjCYQoOKmDfVBwP7GdX2kssto7DdSvKwZx-y6f57ajZId_isoFksPzjn5s2ZpAPEbBI8Qc1ndWqOy3_l4AA2Aw2v88b7xe69MHNBxLkYXBE/s1600/_DSC6129.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; cssfloat: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="213" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiGRgDyU6coE0-1685J0POomqjzCOx2C9zDHjCYQoOKmDfVBwP7GdX2kssto7DdSvKwZx-y6f57ajZId_isoFksPzjn5s2ZpAPEbBI8Qc1ndWqOy3_l4AA2Aw2v88b7xe69MHNBxLkYXBE/s320/_DSC6129.jpg" width="320" wt="true" /></a></div>Sorprèn sempre a l’autor el moment misteriós en què els personatges de ficció que està creant comencen a tenir veu pròpia. És aleshores quan ells mateixos, amb una identitat progressivament consolidada, saben què han de dir i cap on han de tirar. Sé que hi ha creadors que això els molesta. N’hi ha que fins i tot ho neguen. Cadascú té el seu sistema de treball: hi ha qui comença a escriure quan tot està molt planificat; d’altres que no s’hi posen fins que no dominen cada moviment i cada al•locució dels seus personatges. No és qüestió d’improvisar l’estructura del relat. Jo sóc dels que, abans que res, determino quantes parts tindrà el desenvolupament de la trama, qui serà la veu que narri en cada una d’elles, quins apartats de la història s’aniran desvelant i com aquests aspectes afectaran o emocionaran els lectors durant la lectura del text acabat. Abans de començar m’esforço en entendre els conceptes generals de la història (quin sentit té explicar precisament aquesta i no una altra, i fer-ho d’una determinada manera o una altra, i en un ordre concret i no pas en un de diferent). Però, tot i així, mai m’he negat a deixar-me sorprendre per l’autonomia d’un personatge de ficció que, amb el temps i la feina, s’ha omplert de matisos. <br />
<br />
<br />
M’està passant aquest dies amb la novel·la, sobre el procés de la qual us faig partícips a través d’aquest bloc. N’hi ha dos, un home i una dona, que hi són des del principi, de les idees inicials (o imatges) de les que partia. Tenien el seu paper, és clar. Tots dos tenien el seu “moment”, per dir-ho així, durant el desenvolupament de la trama. Però en les darreres setmanes aquest parell de figurants han crescut i s’han fet molt necessaris per a l’alè general que respira la ficció. La sensació que tinc és que em demanen espai. Demanen presència, exigeixen intervenir. S’han fet poderosos, i la resta de personatges, els crescuts des de l’inici (els que duen la clau del concepte), resulten intimidats davant el seu empeny de respirar i dir la seva. L’escriptor ha de ser prou tolerant per escoltar-los, i de mica en mica, desperten la seva curiositat. L’escriptor els vol seguir; vol saber d’on vénen i on van. L’escriptor, en la pell dels protagonistes, rep l’embat dels nouvinguts (dels crescuts a l’ombra) i accepta que cal deixar-los actuar. L’escriptor intueix que no canviaran el sentit final de tot plegat, però permet que, gràcies a ells, s’obrin noves vies que podran enriquir el conjunt.<br />
<br />
Els personatges dels que parlo adopten, de cop, l’aparença d’algú conegut. Aleshores els cedeixes una manera de moure’s, un to de veu; permets que actuïn sota els paràmetres que ho farien els seus models reals, que potser no són ni amics, ni massa coneguts de l’autor, però dels quals en té una idea personal i aproximada. Esdevenen ens complexos, molt més que no ho eren abans, quan tenien una missió determinada per dur a terme i eren simplement “comparses” o baules de la cadena. Ells (i tu, o sigui jo, l’autor) exigeixen una llibertat d’acció que, en principi, no estava contemplada. Viure tot això, experimentar-ho, és, us ho asseguro, un dels plaers més fascinadors que per a mi té la literatura de creació.<br />
<br />
<br />
<br />
Dissabte passat dia 10 d’abril, vaig participar en la presentació del llibre “Arlequí o l’art de (fer) la comèdia”, escrit per l’Alfons Gumbau. Tant de l’autor com de l’obra, ja n’he parlat en aquest bloc: l’amic i home de teatre Alfons ha fet una crònica sobre Arlequín, el grup de teatre real que, capitanejat per Tony Montal, va pujar als escenaris de Figueres obres cabdals del teatre universal i contemporani des de 1951. En ell, en la seva experiència i trajectòria, m’he basat per crear el meu grup de ficció que protagonitza una bona part de la novel·la que en aquestes pàgines virtuals provo de comentar. El llibre, editat per Brau edicions, està destinat a ser peça clau per a l’enteniment del món teatral empordanès i la història de la cultura del nostre poble. Em va fer molta il·lusió conèixer dissabte un munt d’actors i actrius de l’època; veure’ls com són ara, com d’importants van ser aleshores i la tasca fonamental que van realitzar. Amplio informació de l’esdeveniment en el proper post, però ara i aquí adjunto reportatge de la notícia a través de Tramuntana televisió (gràcies per la celeritat de penjar-ho tot tan de pressa, Carles!)<br />
<br />
<object height="385" width="640"><param name="movie" value="http://www.youtube.com/v/cEl-MprBQnM&hl=es_ES&fs=1&rel=0"></param><param name="allowFullScreen" value="true"></param><param name="allowscriptaccess" value="always"></param><embed src="http://www.youtube.com/v/cEl-MprBQnM&hl=es_ES&fs=1&rel=0" type="application/x-shockwave-flash" allowscriptaccess="always" allowfullscreen="true" width="640" height="385"></embed></object>Angel Burgashttp://www.blogger.com/profile/07345072564998465507noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1671551614696413460.post-38460052216771114132010-03-26T18:15:00.001+01:002010-03-27T14:10:40.546+01:00LLEGIR<div class="separator" style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none; clear: both; text-align: center;"></div><br />
<div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none;"><span style="font-size: xx-small;">Vista des de Nuestra Señora de Pueyos (Alcañiz, Teruel)</span></div><div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none;"><br />
</div><div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhDtNi8P7FPhWeTFAN-e7yrzE3O0s_YIkcClmj7qBBla0AYL7mPBy85pgvi6Z3FH_rLVpi38UE_kFMMeA1wdQrYwUjnk9ZJZk-vQIFLpUwWA2zwBReJvCQV0PYBGpRxrHZfwSA2fnzykSw/s1600/100_1842.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; cssfloat: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" nt="true" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhDtNi8P7FPhWeTFAN-e7yrzE3O0s_YIkcClmj7qBBla0AYL7mPBy85pgvi6Z3FH_rLVpi38UE_kFMMeA1wdQrYwUjnk9ZJZk-vQIFLpUwWA2zwBReJvCQV0PYBGpRxrHZfwSA2fnzykSw/s320/100_1842.jpg" /></a>No m’havia passat mai que durant el procés d’escriptura d’una novel·la (o més d’una, normalment, que acostumo a tenir dues històries entre mans, una per a joves i una per a adults, o una per pujar a l’escenari) es reduís el meu ritme de lectures. I enguany em passa. Al principi m’amoïnava una mica, però ara ja no. Ben segur que el fet de gaudir d’aquest any lliure d’obligacions docents i poder-me centrar més (gairebé exclusivament) en el món de la ficció hi té força a veure. Havia fantasiejat amb el plaer de quedar-me una estona al llit de bon matí, paladejant els fulls d’una bona novel·la; o de robar hores de lectura a l’ordre laboral quotidià per fer-la en indrets especials. Les dues engrescadores accions no han tingut la freqüència esperada: sí que he pogut llegir al sol a la platja de Sant Salvador algun dia entre setmana (tot i que de seguida m’agafava la fal·lera caminadora arran de l’aigua) i davant de vistes espectaculars a certs racons de prou alçada al meu refugi espiritual, Alcañiz i el Baix Aragó. Això darrer encara ho he pogut fer aquesta mateixa setmana (on, concretament? Ermita de Santa Bàrbara, amb vistes a Valdealgorfa; a dalt de tot de l’ermita de Nuestra Señora de Pueyos amb panoràmiques de 360 graus, o còmodament assegut en un banc a la pujada del Castillo de los Calatravos, amb un paisatge creuat, de tant en tant, pel vol d’una cigonya. Què, concretament? Doncs el llibre que me’n vaig endur “Elegia” de Philipp Roth).</div><br />
<br />
Però admeto que he comprat (o m’han regalat) novel·les que em ve molt de gust llegir i que, de moment, s’han quedat als prestatges. Ben bé com si esperés el moment ideal per agafar-les i, la cosa va com va, no l’acabés de trobar mai. Entre les, de moment, intocables, “L’encantadora de Florència”, de Rushdie; “La noche de los tiempos”, de Muñoz Molina; “Salambó” de Flaubert o “Fotocopias” de John Berger.<br />
<br />
Des que vaig iniciar el bloc, em delia per comentar les lectures realitzades durant el procés d’escriptura de la novel·la sobre la qual estic parlant a través dels <em>posts</em>. Lectures que, potser, generen una certa actitud envers el work in progress, per dir-ho d’alguna manera. Potser cap intromissió o influència directa, però que podien aportar certa informació. Què llegeix l’escriptor mentre escriu? Quines altres ficcions penetren en el seu món literari quan hi és pel tros? Evidentment he llegit coses per a la recerca. He llegit, sí, un munt de peces de teatre de Sartre, de Alfonso Sastre, de Buero Vallejo. He rellegit “El público” de Lorca, i “Àlbum de Família” de Renate Dorrestein. He llegit estudis com el de Paula Martínez-Michel sobre la censura i la repressió intel·lectual en l’Espanya franquista. He llegit (encara hi sóc) “Venècia” de Jan Morris. Totes aquestes lectures i relectures estan estretament lligades a la necessitat de documentar-me per a la meva ficció. També he d’admetre que en aquest any de llibertat he decidit recuperar el meu anglès, que tenia oblidat de feia molt de temps, i per això m’he forçat a llegir novel·les assequibles en aquesta llengua, com ara “The curious incident of the dog in the night-time”, de Mark Haddon (que m’ha interessat força) o “Twilight” de Stephenie Meyer (que si l’hagués llegit en català o castellà l’hauria deixat a la meitat). He de comptar també en els originals que vaig haver de llegir com a jurat del premi Mercè Rodoreda (que van ser uns quants) i, és clar, molts àlbums il·lustrats per a les crítiques de cada quinze dies al diari AVUI.<br />
<br />
Però, insisteixo, he quedat parat per la disminució de la necessitat imperiosa de llegir ficció que sol caracteritzar-me. Aquí i ara, però, no vull preguntar-me el perquè, els motius o les raons, que potser són totes les que he esmentat en aquesta confessió, i ben segur d’altres que resten més amagades. No. Ara i aquí, només vull concretar quines han estat i destacar-ne una en especial (la que m’ha motivat, potser, a escriure finalment aquest post). El llistat ve nu, sense consideracions.<br />
<br />
- “Nou contes” de Salinger.<br />
<br />
<div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjBjBDMm_f4-IAD-EcOadNb0LKhC6oh30w9X_XkIhJ_bEvHvwMJPVkOc-Lt71XCZgK8RzIkQzPbLLuh8nhq0Lu2Clily-EbZ2ur4YQ9CZaMMMX8MhWsnxIA5W-GsdvErFEmoN5ByzJXaBA/s1600/umbral.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; cssfloat: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" nt="true" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjBjBDMm_f4-IAD-EcOadNb0LKhC6oh30w9X_XkIhJ_bEvHvwMJPVkOc-Lt71XCZgK8RzIkQzPbLLuh8nhq0Lu2Clily-EbZ2ur4YQ9CZaMMMX8MhWsnxIA5W-GsdvErFEmoN5ByzJXaBA/s320/umbral.jpg" /></a>- “Els jugadors de Whist” de Vicenç Pagès.</div><div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none;"><br />
</div>- “Curso de literatura rusa” de Nabokov.<br />
<br />
- “La teva terra” de Pavese.<br />
<div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhDvgcOYiqV9mn0nPcNYkAlS6SPqfYvNwSEUn61kkkH6zmPBB1Ws42rgbl1i4k5R4gIoic-gNChU7GBd1onny72hz6YyHRPm4kBIywX9SDjTi4eKNQlTq7DpyqxKBDhtTcwcCUcay3tJdA/s1600/f%C3%BAria.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; cssfloat: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" nt="true" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhDvgcOYiqV9mn0nPcNYkAlS6SPqfYvNwSEUn61kkkH6zmPBB1Ws42rgbl1i4k5R4gIoic-gNChU7GBd1onny72hz6YyHRPm4kBIywX9SDjTi4eKNQlTq7DpyqxKBDhtTcwcCUcay3tJdA/s320/f%C3%BAria.jpg" /></a></div>- “Pío XII, la escolta mora y un general sin un ojo”, d’Umbral.<br />
<br />
<div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none;">- “Les bruixes” de Roald Dahl.</div><div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none;"><br />
</div><div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none;">- “El alquimista y otros relatos” de Lovecraft.</div><div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none;"><br />
</div><div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgXxX8apYQxE1Fr3iAszqQhGT4d70RqPF_PfqFRyRcAz_3SPGeZTeMr6eEC-xdSLt4tJ6QEUTDu-AieaPgJxtugsAHGoOGi-4uvwugNQHe3vyFVj43nxbBcVRyD14hFyfP3LFgDxDfAeas/s1600/salinger.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; cssfloat: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" nt="true" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgXxX8apYQxE1Fr3iAszqQhGT4d70RqPF_PfqFRyRcAz_3SPGeZTeMr6eEC-xdSLt4tJ6QEUTDu-AieaPgJxtugsAHGoOGi-4uvwugNQHe3vyFVj43nxbBcVRyD14hFyfP3LFgDxDfAeas/s320/salinger.jpg" /></a>- “El enigma de la luz” de Nooteboom.</div><div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none;"><br />
</div><div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none;">- “Fúria” de Rushdie.</div><div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none;"><br />
</div>- “Elegia” de Roth.<br />
<div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none;"><br />
</div><div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none;">I, finalment, una relectura que, com deia, m’ha empès a escriure avui tot això. “Los santos inocentes”, de Delibes. I la qüestió és que les seves pàgines m’han commogut profundament. Us la vull recomanar amb fervor. Que us deixeu endur per la precisió, la senzillesa i l’efectivitat de les seves paraules. La saviesa de la contenció, l’emoció d’una història universal que passa en un espai i un temps concrets; que esdevé una mena de símbol de totes les històries de tot arreu en les quals hi ha persones que estan (o consideren que estan) per damunt d’altres persones, però tots sabem que és una falàcia: hi ha sempre, a tot arreu i exclusivament, un ésser que és un déu i un dimoni, que és un savi i un ignorant, que és persona de poca fe i un visionari alhora. Un ésser que lluita per allò que considera seu i que li pertany. Un ésser que salva, com pot, la dignitat de moure’s i trepitjar la terra i el temps que li ha tocat viure. I això val per a tots i cadascun dels personatges de la novel·la de Delibes.</div><div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none;"><br />
</div><div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none;">Permeteu-me compartir amb vosaltres un fragment.</div><div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none;"><br />
</div><br />
<br />
<div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none;">(...) <em>la grajilla ahuecó las alas, las agitó un rato en el vacío y, finalment, se desasió de la rama, y, en vuelo torpe e indeciso, coronó el tejado de la capilla y se encaramó a la veleta de la torre, allá en lo alto, y el Azarías la miraba con lagrimones colgados de los ojos, como reconviniéndola por su actitud,</em></div><div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none;"><em><br />
</em></div><div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none;"><em>no estaba a gusto conmigo,</em></div><div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none;"><em><br />
</em></div><div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none;"><em>decía,</em></div><div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none;"><em><br />
</em></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"></div><div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none;"><em>y en éstas, se presentó el Críspulo y, luego, el Rogelio, y la Pepa, y el Facundo, y el Crespo, y toda la tropa, los ojos en alto, en la veleta de la torre y la grajilla, indecisa, se balanceaba, y el Rogelio reía,</em></div><div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none;"><em><br />
</em></div><div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none;"><em>cría cuervos, tío,</em></div><div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none;"><em><br />
</em></div><div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none;"><em>y el Facundo,</em></div><div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none;"><em><br />
</em></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"></div><div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjnn9zin6CE5aDIsAPoGji4xeL-cAZXNF5FwRdFqrvbVk5vu9yG0Q-zVHOjNe-Im4CCuObBLXBUgW4x3Q7jee1yq2jmJEmOstAOaZt6C0dsfPJzpp4UtlP_ZN4WPXgIHEvKUgLsA6gh5EE/s1600/los+santos+inocentes+2.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; cssfloat: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" nt="true" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjnn9zin6CE5aDIsAPoGji4xeL-cAZXNF5FwRdFqrvbVk5vu9yG0Q-zVHOjNe-Im4CCuObBLXBUgW4x3Q7jee1yq2jmJEmOstAOaZt6C0dsfPJzpp4UtlP_ZN4WPXgIHEvKUgLsA6gh5EE/s320/los+santos+inocentes+2.jpg" /></a><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjZoKo62FyOPTzjj-bCJgdwZNms-IIyFhEPdtH0fbT9UkTWY314Y0irDtT0n6NCu6aKuwMPEvMzmNbka9n283cUUbCM-m8cSk-gMtL1qdvHG200rOW8kpx1K0_I6HLWYocvFyZ48hiQ8kw/s1600/los+santos+inocentes.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; cssfloat: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" nt="true" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjZoKo62FyOPTzjj-bCJgdwZNms-IIyFhEPdtH0fbT9UkTWY314Y0irDtT0n6NCu6aKuwMPEvMzmNbka9n283cUUbCM-m8cSk-gMtL1qdvHG200rOW8kpx1K0_I6HLWYocvFyZ48hiQ8kw/s320/los+santos+inocentes.jpg" /></a><em>a ver, de que cogen gusto a la libertad,</em></div><div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none;"><em><br />
</em></div><div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none;"><em>y porfiaba la Régula,</em></div><div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none;"><em><br />
</em></div><div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none;"><em>ae, Dios dio alas a los pájaros para volar,</em></div><div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none;"><em><br />
</em></div><div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none;"><em>y al Azarías le resbalaban los lagrimones por las mejillas y él trataba de espantarlas a manotazos y tornaba a su cantinela</em></div><div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none;"><em><br />
</em></div><div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none;"><em>milana bonita, milana bonita,</em></div><div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none;"><em><br />
</em></div><div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none;"><em>y, según hablaba, se iba apartando del grupo, apretujado a la sombra caliente del sauce, los ojos en la veleta, hasta que quedó, mínimo y solo, en el centro de la amplia corralada, bajo el sol despiadado de julio, su propia sombra como una pelota negra, a los pies, haciendo muecas y aspavientos, hasta que, de pronto, alzó la cabeza, afelpó la voz y voceó,</em></div><div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none;"><em><br />
</em></div><div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none;"><em>¡quiá!</em></div><div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none;"><em><br />
</em></div><div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none;"><em>Y, arriba, en la veleta, la grajilla acentuó sus balanceos, oteó la corralada, se rebulló inquieta, y volvió a quedar inmóvil y el Azarías, que la observaba, repitió entonces,</em></div><div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none;"><em><br />
</em></div><div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none;"><em>¡quiá!</em></div><div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none;"><em><br />
</em></div><div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none;"><em>Y la grajilla estiró el cuello, mirándole, volvió a recogerlo, tornó a estirarlo y, en ese momento, el Azarías repitió fervorosamente</em></div><div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none;"><em><br />
</em></div><div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none;"><em>¡quiá!</em></div><div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none;"><em><br />
</em></div><div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none;"><em>Y, de pronto, sucedió lo imprevisto, y como, si entre el Azarías y la grajilla se hubiera establecido un fluído, el pájaro se encaramó en la flecha de la veleta y comenzó a graznar alborozadamente,</em></div><div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none;"><em><br />
</em></div><div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none;"><em>¡quiá, quiá, quiá!</em></div><div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none;"><br />
</div>Angel Burgashttp://www.blogger.com/profile/07345072564998465507noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1671551614696413460.post-37103825235838827312010-03-09T19:15:00.000+01:002010-03-09T19:15:31.549+01:00LA CRISTIANA RESIGNACIÓ<div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none;"><div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh3s7t85Yz56pCJ2WY7HMcme1lhrGZZUkugm4Ww0i-esKTZCQ5cJecfUWyqSfONGFwPobbXOcg01zFVNKYkxzSBKei_dzPVO64mk9x_zUNZeeqWVJOg8ijSgXb2ft5yHCCcotd7qNzjBBs/s1600-h/tino+cubota.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; cssfloat: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh3s7t85Yz56pCJ2WY7HMcme1lhrGZZUkugm4Ww0i-esKTZCQ5cJecfUWyqSfONGFwPobbXOcg01zFVNKYkxzSBKei_dzPVO64mk9x_zUNZeeqWVJOg8ijSgXb2ft5yHCCcotd7qNzjBBs/s320/tino+cubota.jpg" vt="true" /></a>El maig de 1965 i a Figueres, l’estrella TINO CUBOTA (“original violento”) havia de lluitar contra EL RUDO MARTÍN (“africano colombiano”) en un combat de “lucha libre” en el qual també competien BILL PATIÑO (“La estrella sudamericana”) i AXEL DIETER (“el caballero del ring alemán”). A causa del mal temps i la pluja, però, l’espectacle a la plaça de toros es va haver de suspendre. La pluja, en aquella estació d’aquell any, l’any que jo vaig néixer, era tema habitual dels comentaristes de premsa. Va ser l’any que es començaven a comercialitzar els primers escalfadors elèctrics (“Agua caliente al instante. Manantial de agua caliente Daniel’s”); que es promocionaven les Viviendas San José; que el cinema Las Vegas estrenava “Franco, ese hombre”, de Luís Saenz de Heredia, i que per les Fires i Festes de la Santa Creu a la meva ciutat hi van actuar El Duo Dinámico, Pekenikes, Joan capri, Rudy Ventura i Mary Santpere. </div></div><div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none;"></div><br />
<div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none;"><div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgIv9YDs-Jzt94O7YIYeh3FWnDu-5L-npFBsgrFTHvx2Elx0KSJobt8k7Q22c-JrWqGhEx2E_kdHbZ8XdrEbrhlq8j7M_LIjBhOH_ib09Gr6K3Pb03kpg8kXhyphenhyphen39aqV7j769paAx8GUZgo/s1600-h/mary+santpere3.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; cssfloat: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgIv9YDs-Jzt94O7YIYeh3FWnDu-5L-npFBsgrFTHvx2Elx0KSJobt8k7Q22c-JrWqGhEx2E_kdHbZ8XdrEbrhlq8j7M_LIjBhOH_ib09Gr6K3Pb03kpg8kXhyphenhyphen39aqV7j769paAx8GUZgo/s320/mary+santpere3.jpg" vt="true" /></a>Els números de telèfon ja tenien sis xifres (el 1958 només en tenien quatre). Es va inaugurar la nova estació de trens i es va construir l’edifici Jubar, el més alt de la ciutat i en el qual jo havia imaginat, centenars de vegades, que s’hi produïa una tragèdia com la de “El coloso en llamas”. A “Ampurdán” s’hi podia llegir un article d’opinió sobre l’afany de protesta de sectors estudiantils de la societat, als quals consideraven “<em>escuálidas minorías... endebles minorías... intelectuales, pseudointelectuales y la ganga. Infectados de una fiera rebeldía de salón, trataban de contanimar a los demás con el microbio de la disidencia... protestar por cualquier cosa... juventudes comunistas, juentud estudiantil católica, los jóvenes socialistas, el MPR, la unión de estudiantes judíos</em>...”.</div></div><br />
<div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none;">A la projecció de “Lawrence de Arabia”, de David Lean, s’han eliminat les escenes sobre la homosexualitat del personatge que interpreta José Ferrer, i a causa d’això el públic no entén les actituds dels personatges. També es tallen escenes d’ “Eva”, de Joseph Losey, i sort dels cronistes de cinema que informen de la singularitat dels processos de censura, que si no el públic resta confós sense poder interpretar el sentit de la trama.</div><div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none;"><br />
</div><div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none;">Al mes de novembre, en motiu de la concessió del títol de Prelado Doméstico de su Santidad a Monseñor Xutglà, arxipreste de l’església de Sant Pere, s’organitza una peregrinació a Roma on els assistents són rebuts en audiència pel Papa Pau VI. El preu del viatge és de 3400 pessetes per persona. A principis de desembre i des de l’ajuntament, s’organitza un dinar de “Modistillas”.</div><div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none;"><br />
</div><div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none;"><div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjB0EyLVWm5V1JzWMn9jn2fC6f4i5mC8-B18RyKJNRSf5uMMZ3542EgP8gAN2ZsjrQYJsA29eW1D0kKnHtMXVCDTD_voU-XnVIKTHFGMDAMkLbBbOhcAe9Om5jnSjahJz-NZSfKTWRuIqo/s1600-h/%C3%A0via.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; cssfloat: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" height="222" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjB0EyLVWm5V1JzWMn9jn2fC6f4i5mC8-B18RyKJNRSf5uMMZ3542EgP8gAN2ZsjrQYJsA29eW1D0kKnHtMXVCDTD_voU-XnVIKTHFGMDAMkLbBbOhcAe9Om5jnSjahJz-NZSfKTWRuIqo/s320/%C3%A0via.jpg" vt="true" width="320" /></a>Un dels personatges centrals de la novel·la que estic en procés d’escriure viu, de l’any 1958 al 1961, a la plaça de la Palmera de Figueres, que aleshores es deia Plaza Calvo Sotelo. És un dels membres del grup de teatre que estrenarà, l’any 1958, una obra prohibida a l’escenari del Patronat de la Catequística sense públic. He situat allí el seu domicili (plaça Palmera/Calvo Sotelo cantonada carrer de la Concepció) perquè allí hi vivia el meu pare de solter. El seu pare, el meu avi, es deia com jo, Àngel Burgas, i atenia un magatzem als baixos de l’edifici que amb prou feines recordo. Sé que pertanyia a la família Lorca i que s’hi venien sabons per a rentadores (molt difuminades a la memòria, tinc capses de detergent Elena i unes cartolines que s’havien d’omplir amb cupons per a obtenir productes). Els avis vivien en una casa que ja no existeix (ara hi ha un banc) i tenien un gos, el Murri, que faig sortir a la novel·la. Els avis em duien a passejar per la plaça de la Font Lluminosa (al post anterior vaig anunciar que s’havia inaugurat el desembre de 1965. L’enginyer va ser Carles Buïgas, el mateix de les fonts de Montjuïc, i l’acte inaugural va comptar amb la presència del Governador Civil). També em duien a la plaça del Gra (quedava just a darrere de casa els avis) i els feia córrer com bojos pels carrers de Figueres rere la furgoneta coronada per un cap de brau immens que anunciava les corrides. Aquell toro banyut, disposat com un mascaró de proa sobre el vehicle, em tornava boig. Recordo una estela festiva al seu darrere gràcies a la música de pasdoble que ressonava a través d’un megàfon. Sempre resulta curiosa la capacitat de recordar segons què. I des d’aquí saludo en Vicenç Pagès que, no només a mi, m’ha fet tornar a la memòria molts personatges i situacions que tenia oblidats d’aquella Figueres de la meva infantesa gràcies al diari d’en Biel, un dels seus personatges d’ “Els jugadors de Whist”. </div></div><div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none;"><br />
</div><div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none;">Resulta apassionant recrear un món que no has viscut però que, d’alguna manera, et resulta proper. “Muebles Mas”, “Estufes Miquel Lluansí”, “Gestoria Riera”, “Farmacia Xirau”, “Cine Las Vegas” “Fotografia Zeiss-Ikon”. El 1961, “Maite” dedica un poema a “Ampurdán” a la memòria de Primo de Rivera en el 25è aniversari de la seva mort: “<em>Gracias, gracias decimos/ mientras pensamos en el mañana/ Gracias porqué podemos hablar de patria con arrogancia/ Gracias porqué se llevan altas cruces, santas de España/ Gracias porqué lograste salvar al hombre que piensa y ama</em>”. “Maite” devia ser un pseudònim, però la dona (o l’home) era un conciutadà. Era un veí. Potser era un conegut dels pares. Potser fins i tot un parent.</div><div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none;"><br />
</div><div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none;">Rescato, per acabar, una breu necrològica a “Ampurdán” el 1958: “<em>A la tiena edad de cuatro días, ha subido al cielo el niño B.B.G. A sus padres, Don B.B y Doña M. G de B, así como a los demás familiares, les deseamos una cristiana resignación en este trance</em>”.</div><div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none;"><br />
</div><br />
<div class="separator" style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none; clear: both; text-align: center;"></div>Angel Burgashttp://www.blogger.com/profile/07345072564998465507noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-1671551614696413460.post-78065454975819703192010-03-02T18:41:00.013+01:002010-03-02T18:54:12.526+01:00VIATGE EN EL TEMPS DES DE FIGUERES<div class="separator" style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none; clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjg_Ii3S9Mk6oHzSexpltQSRxt2a6hh9vzhgwxKw81MwprcEnBi7k1Fs-rpcfEfpoO-JWhA4cpM5dHgue5Oe532CCCQGhCskbCp8D-6yrFonU3Jg7crAWZKmCLmbJHj4olNaWjCoXsxY2E/s1600-h/mama.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; cssfloat: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="222" kt="true" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjg_Ii3S9Mk6oHzSexpltQSRxt2a6hh9vzhgwxKw81MwprcEnBi7k1Fs-rpcfEfpoO-JWhA4cpM5dHgue5Oe532CCCQGhCskbCp8D-6yrFonU3Jg7crAWZKmCLmbJHj4olNaWjCoXsxY2E/s320/mama.jpg" width="320" /></a></div><div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none;">La setmana passada, de dimecres a diumenge, la vaig passar a Figueres. Vaig dedicar-me a fer recerca sobre com era la ciutat durant els anys que abasta la meva ficció, que són 1958, 1961 i 1965. M’agrada seure a la biblioteca Fages de Ciment i revisar, en paper, tot i que estan també digitalitzats, els setmanaris de l’època (“<em>Ampurdán</em>”, “<em>Vida Parroquial</em>”, “<em>Canigó</em>”) per fer-me una idea de com era el dia a dia i què llegia la gent del carrer sobre els actes i les celebracions, sobre els preus dels aliments, sobre les resolucions judicials i els anuncis dels comerciants (“¡<em>Record comarcal! 6 personas en un velomotor Echasa de 65cc. Transportó 6 personas equivalentes a 382 kg de peso</em>”, i una imatge que sembla treta del circ, sis persones disposades d’una manera impossible damunt d’una motocicleta...). A un home d’avui li dol, és clar, llegir segons què; aniversaris sentits de la mort de Primo de Rivera, anuncis dels actes per l’aniversari de l’alliberament de la ciutat per les <em>tropas del ejército nacional</em>, les seccions per a la dona parlant només de roba, perruqueria i cuina (amb l’excepció d’algun cant a tenir cura de la família i no pas anar a treballar fora de casa). Procuro retrocedir en el temps convençut que allò era el que s’hi donava aleshores, i que les coses eren com eren. El logotip de “<em>Ampurdán</em>” (<em>semanario comarcal del F.E.T y de las J.O.N.S</em>) lluïa les fletxes falangistes com a raigs de sol, i les celebracions franquistes i religioses ocupaven les portades invariablement. </div><div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none;"></div><br />
<div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none;">No deixa de sorprendre’m quan descobreixo informacions sobre edificis i indrets que conec des de sempre. Jo vaig néixer el 1965, i l’edifici de Correus i telègrafs sempre havia estat a la plaça del sol (just on ara hi ha la Biblioteca dins la qual faig recerca), i el Sindicat del treballador de l’era franquista (l’únic que hi havia, és clar) estava situat al darrere. A correus hi treballava el meu pare; a Sindicat, la meva mare. Doncs resulta que l’any 58 cap de les dues entitats tenia la seu allà on jo les havia vist sempre. </div><div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none;"><br />
</div><div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg_JvXmcSJb4O3hy3SKbWm-SPdwJCHb2sqSwlfjsL1lpIhg6Q8tcCTbJknNCplSq3IAzQdUyxmJYASb-4qwB6VscxG80evxiL8-xXmGrWRIOKpvHck0_H3L_96NTv4NT1cRY_LaQM5B5HY/s1600-h/papa.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; cssfloat: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" height="320" kt="true" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg_JvXmcSJb4O3hy3SKbWm-SPdwJCHb2sqSwlfjsL1lpIhg6Q8tcCTbJknNCplSq3IAzQdUyxmJYASb-4qwB6VscxG80evxiL8-xXmGrWRIOKpvHck0_H3L_96NTv4NT1cRY_LaQM5B5HY/s320/papa.jpg" width="226" /></a>Dissabte a la tarda es treballava; hi havia un sortidor de gasolina a la placeta baixa de la Rambla, es feien processons per setmana santa; la Font Lluminosa es va inaugurar al desembre de 1958 i l’hospital només acollia gent pobra. El meu pare, que tenia seccions fixes a “<em>Ampurdán</em>”, també escrivia sobre toros i sobre boxa. Això dels toros ho recordo perfectament: no només era afeccionat, sinó gairebé un expert, i les seves cròniques de les corrides dels diumenges són d’una elegància literària fantàstica. El pare entrevistava a peu de carrer a dos “<em>muletillas</em>”, o sigui, toreros joves que anaven de plaça en plaça buscant una oportunitat per torejar. Seien a les escales del monument a Monturiol a la Rambla (“<em>aquí nos hospedamos, en el hotel de la Estrella</em>”, li deien, alçant els ulls cap al cel) i havien arribat a peu des de Barcelona (4 dies de marxa). </div><div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none;"><br />
</div><div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none;">A finals de 1957 començaren les primeres sessions de cineclub al cinema Juncaria, organitzades pels “arlequíns” (el grup de teatre amb qui m’he inspirat pel meu grup de ficció): es projectaren “<em>El proceso</em>” o “<em>El verdugo</em>”; films d’Antonioni i Rossellini. En Salvador Espriu va acudir a la Festa de la Poesia de 1965, tot i que els comentaristes de les cròniques (el meu pare entre ells) posaven l’accent en una poetessa local de 15 anys enlloc de destacar la presència del mestre. La gent anava a Perpinyà a veure pel·lícules que aquí no arribaven (a “<em>Ampurdán</em>” s’anuncien fins i tot els horaris dels autobusos que feien ruta diària Figueres-Perpinyà), “<em>Eve et les bonnes pommes</em>”, “<em>Fille sans voile</em>”, ben segur que dolentes, però farcides de carn en pantalla que aquí no es veia ni en somnis.<br />
<br />
<a href="http://www.metacafe.com/watch/3068332/the_girl_in_the_bikini_manina_la_fille_sans_voile_movie_clip/">fille sans voile</a><br />
<br />
</div><div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none;"><br />
</div><div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none;">A aquests temps de “<em>consultorio psico-grafológico</em>”, “<em>De mujer a mujer</em>” i “<em>se necesita personal para bordar calcetines a domicilio</em>”, s’hi refereix l’encantadora Nuri Trías, amb qui em vaig citar a la mateixa Biblioteca perquè em parlés de la seva etapa com a actriu al grup de teatre del Patronat. La Nuri té molt bona memòria i recorda un munt d’anècdotes (“això no ho sé, però no et preocupis: trucaré a algú a veure si ho recorda”) i va entrar al grup de teatre amb 16 anys. Em confirma que els assaigs solien ser tres dies a la setmana i sempre de les deu a les dotze de la nit. A les noies les passaven a buscar, i després les acompanyaven a casa, els actors de la companyia, que tenien una mitjana de 10 anys més. Tots pertanyien al que seria la classe mitja i, només els nois, es trobaven al Novel o al Royal de la Rambla. La Nuri aporta dades que no sabia (dues famílies vivien als pisos que hi havia al Patronat de la Catequística) i era el conserge, en Puntonet, qui obria i tancava la sala de teatre els dies d’assaig.</div><div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none;"><br />
</div><div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none;">Darrerament, sempre que vaig a Figueres torno amb la impressió que he viatjat en el temps. Acabo amb una perla pescada a un exemplar de “<em>Vida parroquial</em>” publicat el 1958 i dedicada al divorci. “<em>No hay derecho-se dice- a esa cruz tan pesada de tener que convivir sin entenderse, o separarse sin casarse de nuevo. Tampoco hay derecho a ser víctima de un cáncer, pero la vida lo trae y lo somete a uno a su devastación. NO ESTAMOS EN EL REINO DE LA FELICIDAD. El mundo está poblado de cruces, consistan en el oficio mal retribuido, en l úlcera, la esquizofrenia, en el cáncer de la esposa o de los hijos</em>”. </div><div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none;"><br />
</div>Sempre aquesta prosa adjectivada i en castellà. “<em>enjundiosas palabras</em>”, “<em>meritoria labor</em>”, “<em>breve y atinado parlamento</em>”...Angel Burgashttp://www.blogger.com/profile/07345072564998465507noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1671551614696413460.post-1763774999967109462010-02-23T17:04:00.000+01:002010-02-23T17:04:21.601+01:00ART I VIDA<div class="separator" style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none; clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgAB8JQJ1rKfiP8si9ABR6akbXROWBTHYe0KI89tiebYYhcEpItO4twzFH4l2k7lB-ngm0LBA901qwHNo-cc-cScziHB4fNuln2yJNBjDvTGEP8WXxotIAlBXawLgChGSBM6P3X8gg3I9M/s1600-h/hannah+wilke+1.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; cssfloat: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" ct="true" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgAB8JQJ1rKfiP8si9ABR6akbXROWBTHYe0KI89tiebYYhcEpItO4twzFH4l2k7lB-ngm0LBA901qwHNo-cc-cScziHB4fNuln2yJNBjDvTGEP8WXxotIAlBXawLgChGSBM6P3X8gg3I9M/s320/hannah+wilke+1.jpg" /></a></div><br />
<div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none;"><span style="font-size: xx-small;">Hannah Wilke. Intra Venus 4 (1992-93)</span></div><div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none;"><span style="font-size: xx-small;"><br />
</span><div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none;">Sovint, l’art contemporani es mou al voltant de les fronteres de la privacitat o la vida personal de l’artista. La relació art/vida ve de lluny, és clar, i per a molts, qualsevol manifestació artística està estretament lligada a la vida d’aquella o aquella que el genera. Aquesta relació entre la forma artística i la personalitat del creador ha existit sempre, i de tant en tant revifa, en moltes manifestacions creatives (ara mateix en narrativa, el tema del “jo”, l’anomenada “novel·la del jo” té molts adeptes i seguidors). No és lloc, aquest bloc, per fer-ne una tesis, és clar. Però sí que, a nivell personal i parlant de l’art, m’interessa molt aquesta estreta combinació. Si la Marina Abramovic ha investigat a partir dels límits del seu cos, per exemple, altres artistes ho han fet a través de la seva experiència vital. “L’obra d’art total”, concepte que s’utilitza des del romanticisme, en la contemporaneïtat passa per la fase d’incloure el propi artista, la seva pròpia identitat, el seu propi dia a dia, en la concreció de l’obra. Arriba a casos extrems com el de Hannah Wilke (1940-1993), que va fotografiar la seva pròpia degeneració física arrel d’un càncer terminal (a la seva manera, Hervé Guibert ho va fer en literatura: va escriure i filmar la seva experiència com a malalt de la sida), i que, en part, va motivar el meu conte “Exhibition” al recull Adéu (Proa 2002) que després vaig adaptar al teatre a “Una peça de Jenny Hollan” (L’Albi, 2008). Soplie Calle, Annette Messager i molts altres s’han basat en l’experiència personal per conceptuar les peces que exposen a les galeries i els museus.</div><div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none;"><br />
</div><div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none;">Defenso la tesi que ART = DECISIÓ. L’artista decideix què és art. Una persona que no es consideri artista, no farà art, tot i que uns altres, des de fora, puguin valorar la seva feina com a manifestació artística. Aquí rau la diferència entre uns i altres. Sé que és un tema que darrerament provoca irades discussions en fòrums, congressos i seminaris sobre art. Una amiga que assisteix a un seminari sobre la pedagogia de l’art, em comentava la setmana passada la defensa, per part d’un ponent, de considerar els “tapetes” fets amb ganxet de la seva àvia com a art. Jo penso, com la meva estimada Carme, que la “intenció artística” no la posava la senyora quan seia davant de la tele a brodar o a cosir, i en tot cas, és el seu nét qui DECIDEIX que aquells quadrats de roba fets a mà, són un objecte artístic. L’objecte artístic té, per a mi, un valor que el sacralitza. Hi haurà art bo i art dolent, segur que sí, però abans que jutjar-ho, cal la seguretat que aquell “art” s’ha fet amb la intenció voluntària que ho sigui.</div><div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none;"><br />
</div><div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none;"><br />
</div><div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg3CpSOzoUhrypSY-y4WgxSw6fgOSxCv7kNPrejkxWXW-gjzn99O7X6q3SoCFuJ_gUXLDFuFQzey8_i74fRsjdaOvpXBWY7Ormi58Tf_M7z5nJGHYNV_-40Wivm79OjbCp0oDUiFaIkQ0A/s1600-h/annette+messager.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; cssfloat: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" ct="true" height="200" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg3CpSOzoUhrypSY-y4WgxSw6fgOSxCv7kNPrejkxWXW-gjzn99O7X6q3SoCFuJ_gUXLDFuFQzey8_i74fRsjdaOvpXBWY7Ormi58Tf_M7z5nJGHYNV_-40Wivm79OjbCp0oDUiFaIkQ0A/s200/annette+messager.jpg" width="156" /></a></div><div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjLYin5hXJ3a5lkYvtFfEelPruS1Dq5KzIf7FzGiFB16QBgrTo_M16LCYgTbU8pTPxtNwBFH-XsAJ9XX_EqzGaK0mvhyLje0GezS3pMkn9D3nI7-jq-8lYHUuwDFN5otXnPB8skjG2o5Aw/s1600-h/sophie+calle.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; cssfloat: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" ct="true" height="200" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjLYin5hXJ3a5lkYvtFfEelPruS1Dq5KzIf7FzGiFB16QBgrTo_M16LCYgTbU8pTPxtNwBFH-XsAJ9XX_EqzGaK0mvhyLje0GezS3pMkn9D3nI7-jq-8lYHUuwDFN5otXnPB8skjG2o5Aw/s200/sophie+calle.jpg" width="136" /></a></div><div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none; text-align: left;"><span style="font-size: xx-small;">Sophie Calle. </span></div><div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none; text-align: left;"><span style="font-size: xx-small;">Evaluation psychologique, 2003</span></div><div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none; text-align: left;"><br />
</div><div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none;"><br />
</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: right;"><span style="font-size: xx-small;"> Annette Messager. ma collection de chateaux, 1972</span></div><div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none; text-align: right;"><br />
</div><div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none;"><br />
</div><div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgiIgAKfbY9D6pmK1UMXC8nS074VDAp7iznLL3NUETEezhSGJmb-VI13ckzzdDXAzZvtPZx4KwzB_2GCi2b1M1ya7YsjxMUm68TUV67FUjMX2Nar4YTHzZtSLn1NmTArO2pa-lvTSGvsSQ/s1600-h/jenny+hollan.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; cssfloat: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" ct="true" height="200" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgiIgAKfbY9D6pmK1UMXC8nS074VDAp7iznLL3NUETEezhSGJmb-VI13ckzzdDXAzZvtPZx4KwzB_2GCi2b1M1ya7YsjxMUm68TUV67FUjMX2Nar4YTHzZtSLn1NmTArO2pa-lvTSGvsSQ/s200/jenny+hollan.jpg" width="115" /></a>Sobre tot això hi penso molt aquestes darreres setmanes, quan escric una primera versió de com serà el personatge de la novel·la, el performer, el fill a qui el seu pare busca i de qui ha estat apartat durant quaranta anys. Estic inventant un artista entestat en arribar a les últimes conseqüències a través del seu concepte. Del que ell entén com a concepte a l’hora de generar una obra. I ho fa convençut que la seva vida no es pot deslligar d’aquest concepte. Resulta impossible separar les seves accions artístiques dels seus moviments vitals: la seva visió del món i la que té d’ell mateix les concep en una peça de la qual, inevitablement, en forma part. Té molt assumit que se l’ha de jutjar com a creador (el que fa són artefactes de creació), i parteix de la base que els altres (els espectadors, els conciutadans) no ho veuen de la mateixa manera o no tenen les eines per jutjar-ho com ell voldria. L’artista a qui estic donant vida literària en la meva ficció ho entén perfectament, i no reclama res a ningú. El meu artista ha entès que no pot dependre del judici d’un altre en la seva concepció global de la seva obra/vida. No necessita ningú. No necessita cap espectador. No precisa del públic. Aquesta és la clau (si reviseu els primers posts d’aquest bloc) de la coincidència entre els dos personatges emparentats que es busquen. El seu pare, l’any 1958 i a la ciutat de Figueres, va estrenar una obra de teatre sense la necessitat de comptar amb la presència dels espectadors. Cap dels dos, però, no sap res de l’experiència “invisible” de l’altre (la dels anys 50 i l’actual) i potser això que desconeixen, sigui l’únic punt en comú que pot ajudar a unir-los. </div><div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none;"><br />
</div></div>Angel Burgashttp://www.blogger.com/profile/07345072564998465507noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1671551614696413460.post-76471735306087382212010-02-17T20:34:00.001+01:002010-02-17T20:37:32.249+01:00MARINA ABRAMOVIC<div class="separator" style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none; clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiC0EtANV992LeDgnt7au1hb6qljYI6ZgVIgQPDWPeJgcBToqifk0Fd8d9HYDOXFoGmmJkVkRyo7FteAUmxIK9fadt6g9Rxzxbjii4HKuLu6lXdXiH1Pt5EZQ-bdapu1reyxs6cncQbLgc/s1600/abramovic+1.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; cssfloat: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" ct="true" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiC0EtANV992LeDgnt7au1hb6qljYI6ZgVIgQPDWPeJgcBToqifk0Fd8d9HYDOXFoGmmJkVkRyo7FteAUmxIK9fadt6g9Rxzxbjii4HKuLu6lXdXiH1Pt5EZQ-bdapu1reyxs6cncQbLgc/s320/abramovic+1.jpg" /></a></div><div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none;"><div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none;"><a href="http://www.blogger.com/"></a>Segueixo la Marina Abramovic d’ençà que conec la seva obra. Nascuda a Belgrad el 1946, és una de les performers més reconegudes en actiu. El novembre, a Madrid, en un viatge de tres dies per anar a veure la trouppe de Pina Bausch ("Kontakthof mit Damen und Herren ab 65"), just sortir la Rosa i jo de veure l’exposició de la Marina Abramovic a l’espai La Fábrica, ens la vam trobar al Reina Sofía, a la sala final de l’expo “Rodchenko y Popova. Definiendo el constructivismo”. La dona mirava atentament el catàleg de la mostra i la Rosa em va xiuxiuejar que era la Abramovic. Impressionantment jove (una aparença de 20 anys menys, com a mínim, de l’edat que té), em va costar reconèixer-la. L’home que acompanyava la Marina, adonant-se que ens la miràvem amb insistència, ens va demanar si volíem que ens la presentés. Sí, és clar. El seu acompanyant, en anglès, li va anunciar que volíem saludar-la. Li vam dir que seguíem la seva carrera des de feia temps, que coneixíem la seva obra per catàlegs i vídeos. Que jo havia "intervingut" (havia posat els peus, literalment) en una instal·lacio seva a Kassel. L’Abramovic estava encantada amb l’exposició que acabava de veure (“ahir vaig inaugurar a La Fábrica. I ara m’escapo per veure aquesta meravella!”), ens va dir que vivia i treballava a Nova York, ens va agrair que la saludéssim i va celebrar que ens agradessin les seves fotografies exposades a Madrid. </div></div><div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none;"></div><br />
<div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none;"><div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none;">No sóc gens mitòman, però reconec que em va encantar trobar-me-la allí i que tot s’hagués produit amb tanta naturalitat. Aquell vespre, a Teatros del Canal, mentre esperàvem que comencés la representació de "Kontakthof" amb els amics de la Funcional Teatre de Figueres, la vam tornar a veure. Ens hi vam acostar i li vam fer memòria de la trobada unes hores abans. Ens va assegurar que seguia la Pina des de feia temps (com nosaltres! Els fans incondicionals de les creacions de la malauradament desapareguda Pina!) i que li va encantar saber que la seva expo a Madrid coincidia amb la funció del Tanztheater de Wuppertal. L’endemà marxava a primera hora (“us ho dic de debò: passo mitja vida als avions. De vegades, quan sec a casa meva o a casa d’amics, faig el gest de cordar-me el cinturó de seguretat!”), ens va desitjar que l’obra ens agradés i va marxar. Aquest estrés social, imagino, la va obligar a sortir del teatre a mitja funció (la vaig veure creuar el passadís central de la sala i desaparèixer per una porta lateral). </div></div><div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none;"><br />
</div><div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none;"><div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhg4uoF62m-I84C6hZ4xZgVdKBZLpDdShV-smysqnhBBtwiHjD7XyEMZk-ZeDfZYLY9voTOYtY0kUhNzRQx0d8VjyiDyAW6a20Ai66nBDHEWjWkRJd_L8q01-DHoiNG2VtIxu69el1CWS8/s1600-h/abramovic+2.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; cssfloat: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" ct="true" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhg4uoF62m-I84C6hZ4xZgVdKBZLpDdShV-smysqnhBBtwiHjD7XyEMZk-ZeDfZYLY9voTOYtY0kUhNzRQx0d8VjyiDyAW6a20Ai66nBDHEWjWkRJd_L8q01-DHoiNG2VtIxu69el1CWS8/s320/abramovic+2.jpg" /></a>Tot això ho dic perquè la performer, la transgressora i de vegades brutal artista, és també una dona assequible, que té pressa, que s’atabala i que s’emociona. Com ho fem tots. Com ha de ser. La Marina Abramovic ha explorat els límits del cos i de la ment. Les seves accions radicals provoquen en l’espectador la sensació de traspassar una frontera. La Marina, amb una mà a la paret i l’altra empunyant un ganivet, ha procurat clavar-lo a l’espai que queda entre els dits (no aconseguint-ho sempre). S’ha gravat amb un gillete una estrella de cinc punxes al ventre. Ha deixat que el seu company Ulay, amb qui va treballar conjuntament durant més de 10 anys, tibés la fletxa de l’arc que ella mateixa sostenia i que es dirigia al seu cor. La Marina Abramovic, com dic, ha explorat els límits, primer del cos, i després de la ment. El seu període d’accions centrades en la concentració mental, el silenci, els estat energètics, tenia com a finalitat l’autoconeixement. Ha treballat amb monjos tibetans, amb aborígens australians, amb nòmades mongols, sempre qüestionant-se les dimensions del jo (físiques, espaials i mentals) i més endavant ho ha fet des de la vessant més política i humanista (Balkan baroque, 1997) o sensual (Balkan Erothic, 2007). </div></div><div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none;"><br />
</div><div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none;"><div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none;"><div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgzloHxyXOf_-zWtzWPKVzspwyNXBhzGYgC9pCTmpviICV5nLVOcfVKGPLtTtKYdrAmGc3ekNFzH6-IKZxbZqa5b5cIbDFNGzFBlvzM4CzEqCwMKFA5OkIFPhShPADnRSdKUA_ygw6jr1g/s1600-h/abramovic+3.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; cssfloat: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" ct="true" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgzloHxyXOf_-zWtzWPKVzspwyNXBhzGYgC9pCTmpviICV5nLVOcfVKGPLtTtKYdrAmGc3ekNFzH6-IKZxbZqa5b5cIbDFNGzFBlvzM4CzEqCwMKFA5OkIFPhShPADnRSdKUA_ygw6jr1g/s320/abramovic+3.jpg" /></a>Les accions de la Abramovic i de tants altres artistes com ella es basen en un concepte. Utilitzen el seu cos; intervenen en l’espai tancat o l’espai obert, i requereixen la presència (per activa o per passiva) d’un espectador. L’acció artística té a veure amb el teatre, amb el fet de la representació pública, i la seva durada és concreta. De les accions en queden, en tot cas, enregistraments o fotografies. L’acció vol provocar un diàleg amb l’espectador. Està ideada (conceptuada) per generar preguntes i/o respostes. La Marina i l’Ulay, nusos de pèl a pèl, es col·loquen, un davant de l’altre, a l’entrada estreta d’una sala. Per accedir-hi, els espectador han de passar-hi entremig; han d’encabir-se, com poden, entre els seus cossos. La Marina, serena i alliçonadora com una mestra, explica com ho fan als balkans per a caçar rates (veure vídeo) i després balla, sensual, una dansa del folklore. </div></div></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><object height="344" width="425"><param name="movie" value="http://www.youtube.com/v/IE5H8k8VE2M&hl=es_ES&fs=1&rel=0"></param><param name="allowFullScreen" value="true"></param><param name="allowscriptaccess" value="always"></param><embed src="http://www.youtube.com/v/IE5H8k8VE2M&hl=es_ES&fs=1&rel=0" type="application/x-shockwave-flash" allowscriptaccess="always" allowfullscreen="true" width="425" height="344"></embed></object></div><div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none;"><br />
</div><div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none;"><div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none;"><div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none;">Jo estic buscant un personatge. Volia que fos un actor, però finalment he decidit que seria un performer. Un performer a la recerca d’un concepte. Un performer que arribés a tal punt de barrejar vida i creació que finalment tot fos un. EL CONCEPTE. He pensat que seria interessant que per a ell, el fet que el seu pare el trobi després de quaranta anys de no saber-ne res, formés part d’aquest CONCEPTE. Vull dir que, per a l’artista, més important que retrobar-se amb el seu pare és el fet que això es produeixi, les condicions en les quals es produeix, els pensaments que d’aquest retrobament es deriven, les possibilitats que aquest retrobament tingui o no tingui èxit. El concepte de retrobar-se després de molt de temps és, per a ell, més valuós que l’acte de retrobar-se. </div></div></div><div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none;"><br />
</div><div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none;"><div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none;"><div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none;">Us deixo amb la síntesi de la darrera acció que van realitzar la Marina Abramovic i l’Ulay l’any 1988, quan es van separar. La van titular <em>The great wall walk</em>. Se’n van anar a la Xina. Cada un es va situar en un extrem de la gran Muralla, separats per centenars de quilòmetres, i es van posar a caminar. Un cap a l’altre, durant mesos. Quan es van trobar, al bell mig de la seva extensió, es van saludar i van posar fi a la seva vida i a la seva feina conjunta. El concepte.</div></div></div><div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none;"><br />
</div><div class="separator" style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none; clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjSjyYYoPP9rACLDs4EmUIYoxeeaN4JJPNZ87Se5IVgtuN8OpLBl0xAPbkGtH1gXwLgm5uviW7hCjKka4JvUSaVePeYrq9plGz9RKR6IK1fa0VMumGV5X08RgGcmhTqb9ZjvRN62hWPwTk/s1600-h/abramovic+5.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" ct="true" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjSjyYYoPP9rACLDs4EmUIYoxeeaN4JJPNZ87Se5IVgtuN8OpLBl0xAPbkGtH1gXwLgm5uviW7hCjKka4JvUSaVePeYrq9plGz9RKR6IK1fa0VMumGV5X08RgGcmhTqb9ZjvRN62hWPwTk/s320/abramovic+5.jpg" /></a></div><div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none;"><div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none;"><span style="font-size: xx-small;">Jo, el segon començant per la dreta, dins les sabates de cristall d'amatista, a la instal·lació "Shoes for departure" que Marina Abramovic va idear per a la Docuementa IX de Kassel el 1992.</span></div></div><span id="goog_1266431379307"></span><span id="goog_1266431379308"></span>Angel Burgashttp://www.blogger.com/profile/07345072564998465507noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-1671551614696413460.post-34792823439231922602010-02-10T16:16:00.000+01:002010-02-10T16:16:44.576+01:00PARES & FILLS<div style="text-align: right;"><span style="font-size: xx-small;">Pablo Picasso i el seu fill Claude.</span></div><div style="text-align: right;"><span style="font-size: xx-small;">Fotografia de David Douglas Duncan</span></div><div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none;"><br />
</div><div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg0YToEEGrS0gDQaC-b6_zbrUGQBPZ19usYF9OPhuOLGnnn_Wc18sjvjcb3HpZdPxbvdSGa4li2d1VmV5hNN55Gh4BAm8vPkOZA6DHYmbQnCIUnwH_sROCFkiauhSmoyS7OP1JBmnT4PU0/s1600-h/picasso+i+fill.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; cssfloat: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" height="320" kt="true" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg0YToEEGrS0gDQaC-b6_zbrUGQBPZ19usYF9OPhuOLGnnn_Wc18sjvjcb3HpZdPxbvdSGa4li2d1VmV5hNN55Gh4BAm8vPkOZA6DHYmbQnCIUnwH_sROCFkiauhSmoyS7OP1JBmnT4PU0/s320/picasso+i+fill.jpg" width="212" /></a>Estic inventant dos personatges, un pare i un fill, que han viscut tota la vida separats. M’agradava la idea de la “separació forçosa”, així com la de sentir, molt tard i només per part d’un d’ells, la necessitat de retrobar-se, potser amb la intenció de demanar perdó per no haver-ho fet abans. Aquest paper s’esqueia més al pare: vaig pensar que, fos quin fos el motiu de la separació, l’adult era el pare, i havia de ser ell qui iniciés la recerca del fill. En la fase d’escriptura en la que em trobo, penso que ja sé quina serà la causa de la separació (ho comentaré en un post futur), però aquesta causa no està (o sí) entre les idees generatrius que conformen el trencaclosques que ha d’encaixar abans de poder començar la novel·la. La idea primera, igual que ho era la del fet d’una obra de teatre sense espectadors, era la d’un pare que busca un fill quan és massa tard. Ve, com comentava en el post anterior, de la relació entre en Ben i en Samuel a <em>L’habitació d’en Beckwitt</em> (Empúries 2009). Pare i fill s’havien distanciat i, aparentment si més no, cap dels dos sentia la necessitat d’un retrobament. Encara més: semblava que l’evitaven. Quan finalment es produeix (al final de la segona part de la novel·la) el lector queda relegat a no saber què passa entre ells. Què es diuen. Si algú demana perdó a l’altre. No, tot això no ho vaig pensar mai, perquè sabia que no era el tema de l’obra. </div><div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none;"></div><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"></div><div class="separator" style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none; clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi6ZEn-O3k69F1CHKQ8DkSHuL2zP9MwlrWqLbi7h5XjNVWUHpr3j4uRu0yBsXZE6run2E1QkcYkON1tB9WNaG7c9r9PbTQ9C39UIE8ic8XMpMGpx0CkfX2C9gMJe281oQXb5NNJJ1PWr50/s1600-h/052-03+La+muerte+de+un+viajante+1959.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; cssfloat: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="145" kt="true" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi6ZEn-O3k69F1CHKQ8DkSHuL2zP9MwlrWqLbi7h5XjNVWUHpr3j4uRu0yBsXZE6run2E1QkcYkON1tB9WNaG7c9r9PbTQ9C39UIE8ic8XMpMGpx0CkfX2C9gMJe281oQXb5NNJJ1PWr50/s200/052-03+La+muerte+de+un+viajante+1959.jpg" width="200" /></a></div><div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none;">Ara però, en aquest projecte nou, sí que hi havia d’haver un personatge que apostés pel retrobament. Un pare. Vaig escollir un dels actors que, l’any 1958, van representar per a ningú l’obra prohibida de Sartre, <em>Les mans buides</em>, al Patronat de Figueres. Ell seria el pare. Comparteix amb el meu propi pare la feina (telegrafista) i la seva afició al teatre (el meu pare, com ja he dit en una altra ocasió, va participar, també com a actor, en algun dels muntatges de Arlequín: és el de la foto, el que està assegut!). Al fill, en canvi, li he regalat el nom del meu pare, Vicenç. M’interessava, en un principi, que el fill fos actor professional, cosa que el pare no hauria aconseguit, i que visqués en una ciutat que, d’alguna manera, tingués relació amb el fet teatral (perquè s’hi fa molt de teatre, perquè hi ha bons teatres, perquè apareix en moltes obres dramàtiques). De la ciutat, si em permeteu, en parlaré més endavant, perquè aquesta ciutat en sí mateixa, era una de les idees del trencaclosques inicial, i ella, aquesta ciutat que vaig recórrer l’any 2007 durant una setmana sencera, em va portar a voler escriure aquesta història.</div><div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none;"><br />
</div><div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none;">Tal com avanço en el procés d’escriptura, he descobert que el fet que el fill fos actor no resultava fonamental. Però sí era convenient que fos un creador (una mica com en Samuel, que no era actor com en Ben, sinó artista plàstic) i que s’hagués proposat generar una obra que tingués certa similitud amb el projecte d’estrenar una obra prohibida com havia fet el seu pare en la seva joventut a Figueres. Penso en una obra per a no ser admirada. En una peça per no ser feta/representada. M’interessa aquesta coincidència de propòsits, separats en l’espai i en el temps, però amb la mateixa voluntat transgressora o subversiva.</div><div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none;"><br />
</div><div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none;">La separació entre pare i fill, el seu allunyament forçat, m’impulsa a jugar amb dues èpoques. Si el pare va estrenar l’obra prohibida l’any 1958, el seu fill Vicenç realitzarà el seu projecte en l’actualitat (2009?). Se m’obren múltiples possibilitats: el seu pare arribarà a temps per assistir a la seva creació? Interferirà, amb la seva presència, la intenció del fill de presentar-la sense ningú? Tindrà, doncs, un espectador?</div><br />
<div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none;">Fa quinze dies vaig decidir que el fill seria un performer. Faria accions, intervencions efímeres que es realitzen en directe, en un espai i un moment concret, i que en tot cas poden quedar enregistrades. El mes de novembre passat vaig ser a Madrid. Amb la meva amiga Rosa Serra vam visitar l’exposició de l’artista i performer Marina Abramovic a la galeria La Fábrica. Sempre he admirat aquesta dona (en parlaré al post següent) i, casualitats de la vida, la vam trobar un parell d’hores després, en persona, al Centro Nacional de Arte Reina Sofía. </div><div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none; text-align: right;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgbDTUv6l5tdjV_9ZgmVcvl8MEr5_edj8kvzo2Q12Voos31vcVV6T6UKn6hAEecQ8qaAWajTZaLZlKGBTj7yNyXCYwwLUgo0k759kQTan45bnJ8uTC4mAyMtajQmgCrwNOqHDu4_lkPiio/s1600-h/marina+2.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; cssfloat: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" kt="true" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgbDTUv6l5tdjV_9ZgmVcvl8MEr5_edj8kvzo2Q12Voos31vcVV6T6UKn6hAEecQ8qaAWajTZaLZlKGBTj7yNyXCYwwLUgo0k759kQTan45bnJ8uTC4mAyMtajQmgCrwNOqHDu4_lkPiio/s320/marina+2.jpg" /></a> <span style="font-size: xx-small;">Marina Abramovic. "The Kitchen".</span></div><div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none;"><br />
</div>Angel Burgashttp://www.blogger.com/profile/07345072564998465507noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1671551614696413460.post-84527052869949337852010-02-02T17:13:00.000+01:002010-02-02T17:13:06.945+01:00DE LES MANS BRUTES A "NOVIEMBRE"<div class="separator" style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none; clear: both; text-align: center;"></div><div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiL5G5vAsuYeliGiQV3UYVtAsN2BpZm9eAM8aDDTEfY1anOhFV1AZmKYjdhVMnXLwEG8FuPXM3TdJSAVuIMPXqQzFsc8na3vZhooLBdiXuUpo22ho31IRIScdv8q5yavIGYeESVaJRmND0/s1600-h/sartre.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; cssfloat: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" kt="true" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiL5G5vAsuYeliGiQV3UYVtAsN2BpZm9eAM8aDDTEfY1anOhFV1AZmKYjdhVMnXLwEG8FuPXM3TdJSAVuIMPXqQzFsc8na3vZhooLBdiXuUpo22ho31IRIScdv8q5yavIGYeESVaJRmND0/s320/sartre.jpg" /></a><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhL8k-gE84t9R4ftGvTyjeIkCxSOtbHVV1OH73-Ohp5MSsMbHP33olmWcqr77ybCGO5lYW2pGRlRs8sanlPQjFWidSNuA0doHAsiy381q2wCFKxDS7AL4zmBhP7ohiwaqSzCu5jBSmwOec/s1600-h/las+manos+sucias+2.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; cssfloat: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" height="200" kt="true" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhL8k-gE84t9R4ftGvTyjeIkCxSOtbHVV1OH73-Ohp5MSsMbHP33olmWcqr77ybCGO5lYW2pGRlRs8sanlPQjFWidSNuA0doHAsiy381q2wCFKxDS7AL4zmBhP7ohiwaqSzCu5jBSmwOec/s200/las+manos+sucias+2.jpg" width="135" /></a><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg6d_GCYR_NgTiBFxn6oOTHgOrox00jkfONIOzcT8wP_IVblHK_XUxqEm89SLrkxPLvuGE-eh7DC8m6ReSm7y0_Un1ukjASC8lyz_HRH_bKy6fy2LFJjDJXNsYm-G56CCc17rjieUfFXrM/s1600-h/las+manos+sucias.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; cssfloat: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" height="200" kt="true" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg6d_GCYR_NgTiBFxn6oOTHgOrox00jkfONIOzcT8wP_IVblHK_XUxqEm89SLrkxPLvuGE-eh7DC8m6ReSm7y0_Un1ukjASC8lyz_HRH_bKy6fy2LFJjDJXNsYm-G56CCc17rjieUfFXrM/s200/las+manos+sucias.jpg" width="138" /></a>A <em>Les mans brutes</em> (<em>Les mains sales</em>, 1948) Jean Paul Sartre planteja els conflictes morals d’un jove burgès dins del partit comunista en un país indefinit de l’est d’Europa. Hugo, que només té 23 anys, és menystingut pel grup social al qual pertany la seva família i alhora és rebutjat (si més no posat en dubte) pels integrants del partit, precisament a causa de la seva procedència. Hugo surt de la presó després d’haver comès un assassinat i explica com van anar els fet a una companya militant. Dos anys enrere, havia demanat de prendre part activa en una acció contra un dels seus caps, Hoeneder, que tenia intenció de fer pactes amb partits conservadors per aconseguir el poder, i quan el va conèixer personalment (simulà ser el seu secretari personal) es va adonar que l’admirava, entenia els seus plantejaments i el considerà un home íntegre. Què havia de fer? L’havia de matar igual? A l’Hugo l’acompanyava la seva esposa, un personatge molt ambigu. De fet, ells dos entenien l’amor com un joc i acostumaven a “interpretar” dos enamorats. Jessica, que aparentment no volia tenir res a veure amb la “feina” encomanada a l’Hugo, resol, d’alguna manera, el conflicte del jove sobre com acomplir la missió homicida que li havien encarregat. Hugo mata Hoederer, sí, tot i que l’estima profundament, però no ho fa per convenciment polític, ni per ordre dels seus caps directes. Quan surt de la presó, on l’havien provat d’enverinar els seus propis companys, el partit s’ha transformat i donen per bones les tesis de Hoederer, alhora que honoren la seva persona. Per què Hugo sigui admès novament entre els seus col·legues, li reclamen oblidar l’afer Hoeneder, fer com si no hagués passat mai. No poden admetre que ells mateixos, ara defensors de les seves tesis, havien encarregat liquidar-lo. Ell al·lega no poder-se perdonar per haver-lo matat, però que aquest dolor per la injustícia el fa sentir viu. Per això no vol renunciar mai a portar el pes en la consciència ni a oblidar el que va fer. Els companys del partit, i ell mateix, entenen que Hugo és un militant “no recuperable” i cal que desaparegui.</div><div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none;"></div><br />
<div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none;">El caire existencialista que pren l’obra és molt atractiu. <em>Les mans brutes</em> combina el conflicte polític, amb el social i el moral. Certament, tot el drama es produeix en el sí del partit comunista i entre les seves diferents escissions. Ben segur, i precisament per aquest centrar-se exclusivament en una ideologia que a l’Espanya de Franco estava perseguida, era irrepresentable.</div><div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none;"><br />
</div><div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none;">13 actors, set quadres. Un text llarg, publicat a Losada l’any 58. De moment, aquest és el text que els meus actors de ficció pujaran a l’escenari del Patronat de la Catequística en una estrena sense públic.</div><br />
<br />
<br />
<div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh4zp5rdD0nmesfJCj8IYnUxikm5ocH4I-rTpBGAyQXVRjAI4Mz_GHxUhHAnlCoWzvb7ztq6opGgn2AEe5B7sQF0yR5UjhzEarqZfyklEbuA1RMKlCltoJ4TXLH0el-vzPRWmH6h9D99mU/s1600-h/noviembre1.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; cssfloat: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="200" kt="true" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh4zp5rdD0nmesfJCj8IYnUxikm5ocH4I-rTpBGAyQXVRjAI4Mz_GHxUhHAnlCoWzvb7ztq6opGgn2AEe5B7sQF0yR5UjhzEarqZfyklEbuA1RMKlCltoJ4TXLH0el-vzPRWmH6h9D99mU/s200/noviembre1.jpg" width="141" /></a>El meu procés d’escriure una novel·la passa per tres fases. La primera, purament mental o de concepte, genera la necessitat de l’escriptura. Jo l’anomeno el trencaclosques i es basa en la interacció d’imatges. Representar sense públic una obra de teatre, és una d’elles. Ja vaig parlar de El público de Lorca, per exemple. També ho podria fer de <em>Noviembre</em>, la pel·lícula d’Achero Mañas estrenada el 2003. A partir d’una sèrie d’entrevistes a actors i actrius de mitjana edat, <em>Noviembre</em> és la història de la formació, evolució i desaparició d’un grup de teatre alternatiu que havien format de joves, quan encara estaven a l’escola del teatre. “¿Qué era "Noviembre"? "Noviembre" era Alfredo”. Aquestes són les primeres frases del guió. Alfredo és l’ànima mater del grup, la personalitat dominant que dicta les normes i fixa els objectius. Un grup de teatre que no vol actuar en teatres, que no vol guanyar calés. El teatre, per Alfredo, és provocació i enfrontar l’espectador de carrer (el que no busca anar al teatre) amb les seves pròpies misèries. Volen ser un mirall de la societat i integrar l’espai de la representació en l’espai de la quotidianitat. Una de les seves “performances” o accions és prou significativa: un assassinat de mentida en plena via pública (els integrants de "Noviembre" fan tots els papers, de l’assassí al mort, del policia municipal als del Samur) en una societat que viu els embats del terrorisme d’ETA. Amb un to general d’ingenuïtat que em sembla fantàstic, Mañas parla de les il·lusions, de la coherència, de la utopia i de la crua realitat. Els meus actors de ficció treballaven, com els de Agrupación Arlequín reals, a la Figueres dels cinquanta. Pel que explicaré a continuació, m’interessa que el desenvolupament de la trama de la novel·la arribi fins a l’actualitat. De <em>Noviembre</em>, de moment, he agafat la idea de les entrevistes als avis que en el passat foren els actors aficionats que estrenaren l’obra prohibida. Explicar el passat des del present, per fer encaixar les peces del meu trencaclosques.</div><div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none;"><br />
</div><div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEghHnFCFjdHGYhMnhUiTAA79yWgD80XWII4fs-QM_-AKVhHfbuVPEWjTXz_wEzM76eJKBNvHyRmdPbaaOiisQpFJQucETg8L0Dz0ZORE7k_J85CMLPnhWzhopVqr6WD-yy3uOLzPJ77LR8/s1600-h/beckwitt.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; cssfloat: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" kt="true" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEghHnFCFjdHGYhMnhUiTAA79yWgD80XWII4fs-QM_-AKVhHfbuVPEWjTXz_wEzM76eJKBNvHyRmdPbaaOiisQpFJQucETg8L0Dz0ZORE7k_J85CMLPnhWzhopVqr6WD-yy3uOLzPJ77LR8/s320/beckwitt.jpg" /></a>I a això anava. Entre de les imatges que em donen voltes pel cap abans de sentir la necessitat real d’explicar la història (el meu procés habitual, com deia) n’hi ha una altra que té a veure amb el teatre i amb un dels temes ja habituals de la meva literatura, que és la relació entre pares i fills. Ho he treballat a <em>La fi d’Europa</em> (La Magrana 2006) o <em>L’habitació d’en Beckwitt</em> (Empúries 2009), i precisament d’aquesta última em vaig quedar amb el neguit de saber com evolucionaria la relació entre un pare i un fill, artistes tots dos. A <em>L’habitació d’en Beckwitt</em>, pare i fill no es busquen. Viuen separats, i callen fins i tot els retrets que es poguessin fer l’un a l’altre. Em venia de gust, en aquesta nova novel·la, plantejar una situació similar (la separació) però amb unes coordenades totalment diferents. </div><div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none;"><br />
</div>Angel Burgashttp://www.blogger.com/profile/07345072564998465507noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1671551614696413460.post-83863594261989800732010-01-26T23:54:00.000+01:002010-01-26T23:54:08.523+01:00ARLEQUÍN (2)<div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none; text-align: right;"><span style="font-size: xx-small;">Escuadra hacia la muerte. Teatro Maria Guerrrero, Madrid 1953. </span><br />
</div><div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none; text-align: right;"><span style="font-size: xx-small;">D'esquerra a dreta: Perez Puig (director), Miguel Àngel Gil, Juanjo Menéndez, </span><br />
</div><div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none; text-align: right;"><span style="font-size: xx-small;">Agustín González, Sastre (autor), Adolfo Marsillach i Fernando Guillén</span>.<br />
</div><div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg22ngcTuMqMw7-Zf5UjsB1ikELpnmGi5geftQBl3aI-DPfBXQT6dHExe2c1wTNQWXrDyl2ZOx3sfqT3Rw2mDOPuhgO1hd2kzqI_XyAhj_tdz5uPXMTupikoly0DpfDJQVUuDrVsN5R-7c/s1600-h/sastre+2.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; cssfloat: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" height="234" mt="true" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg22ngcTuMqMw7-Zf5UjsB1ikELpnmGi5geftQBl3aI-DPfBXQT6dHExe2c1wTNQWXrDyl2ZOx3sfqT3Rw2mDOPuhgO1hd2kzqI_XyAhj_tdz5uPXMTupikoly0DpfDJQVUuDrVsN5R-7c/s320/sastre+2.jpg" width="320" /></a>Amb el propòsit de trobar una obra “irrepresentable” per motius polítics i/o morals a finals dels anys 50 a Figueres, m’he dedicat a llegir bibliografia sobre el tema. El dubte era si l’obra que la meva <em>troupe</em> de ficció havia de representar partia d’un text real o bé un d’inventat per a la ficció. En el cas de ser una obra real, primer de tot havia de existir en castellà i havia d’estar publicada (com a mínim impresa per l’autor: hi ha documents a l’Arxiu Comarcal de l’Alt Empordà –fons Tony Montal –que confirmen la rebuda de texts originals per ser representats per l’elenc). Penso improbable que en aquells anys fos senzill traduir, a Figueres, una obra escrita en anglès o alemany, per exemple. La censura, però, era més permissiva amb els autors estrangers (als anys 60 s’estrenen a Espanya, sense massa complicacions, obres de Brecht, Sartre o Weiss). Arcadio Baquero, censor “aperturista” de l’època, suggereix que possiblement les traduccions d’aquests autors estaven fetes per hàbils escriptors que sabien “esquivar” les normes en la seva versió dels diàlegs (en José Maria Pemán tradueix Greene o Duval).<br />
</div><br />
<br />
<div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none;">Tot text a representar, havia de passar per la Junta de Censura. Normalment era el director del muntatge l’encarregat de presentar el text pel seu estudi a la Delegación Provincial del Movimiento (3 exemplars) juntament amb una sol·licitud oficial en la que s’especifiquen els noms dels professionals o amateurs que hi intervindrien. L’equip de censors (sovint “aperturistes” i “immovilistes” barrejats) emetia el dictamen en un imprès oficial que constava dels següents apartats:<br />
</div><br />
a) Breu exposició de l’argument.<br />
<br />
b) Tesis o missatge que transmet l’obra.<br />
<div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none;"><br />
</div>c) Valor literari i valor teatral.<br />
<br />
d) Matís polític i matís religiós.<br />
<br />
e) Judici general que mereix l’obra al censor.<br />
<br />
f) Detall de les pàgines on s’han fet correccions o guixades.<br />
<br />
g) Altres observacions.<br />
<div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none;"><br />
</div>h) Data i signatura.<br />
<br />
Totes les obres eren sotmeses al seu estudi per part dels censors (també les d’autors més o menys afins al règim com ara Torrente Ballester o Jardiel Poncela) i existia una clara divisió entre les obres a estrenar en el circuit comercial (grans teatres) i les destinades a un públic minoritari (teatre amateur, teatre universitari dels SEU, teatres de “<em>cámara y ensayo</em>”). Hi havia autors espanyols clarament censurats, especialment en el circuit comercial, com Buero Vallejo o Alfonso Sastre. Es poden consultar molts informes del censors a l’Archivo General de la Administración a Alacalá de Henares.<br />
<br />
<br />
<div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjEDj113XzR8pMCZt8j7pMJaQ6a6m9B9BL_lAvJ7wd6cJ9ujhRLHOCvp7ClqyvW7TiBBkTjIxBeJyEyn823Cd37w0uS_9aO43WdEkHaoxbykPwLiH1kc-vWsvwL78sUNFHR7zfdSHm3efA/s1600-h/sastre+1.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; cssfloat: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="200" mt="true" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjEDj113XzR8pMCZt8j7pMJaQ6a6m9B9BL_lAvJ7wd6cJ9ujhRLHOCvp7ClqyvW7TiBBkTjIxBeJyEyn823Cd37w0uS_9aO43WdEkHaoxbykPwLiH1kc-vWsvwL78sUNFHR7zfdSHm3efA/s200/sastre+1.jpg" width="126" /></a>Llegeixo obres de Sastre que sé que van estar prohibides, si més no en alguna època. <strong>La mordaza</strong> o <strong>Escuadra hacia la muerte</strong>, per exemple. Descobreixo de seguida que aquesta última va ser representada per la Agrupación Teatral Arlequín el mes de febrer de 1960. En dates anteriors, l’obra va ser autoritzada a estrenar-se només per a funcions de càmera i en condicions “<em>de una puesta en escena llevada a cabo por organizaciones u organismos de significación política perfectamente definida y encuadrada en la línea doctrinal de nuestro estado</em>”. <strong>Escuadra hacia la muerte</strong> fou presentada a la censura per primer cop el 1953 a Madrid. Alguns censors veuen en ella una incitació a la rebel·lió contra l’exèrcit (llegeixi’s aquí “règim franquista”). Tres companyies van veure negada la seva sol·licitud d’estrena de l’obra l’any 1958, tot i que moltes altres la van poder representar (fins i tot un grup de Banyoles). No he trobat, en els documents consultats, cap petició per part de l’Agrupación teatral Arlequín de Figueres, ni l’Alfons Gumbau, l’estudiós del grup, té notícies que ho fessin. Teatre amateur, poques representacions, grup subjecte a una institució com el Patronat (tot i que quan la van estrenar l’any 60 havien deixat l’entitat per passar a ser el grup del Casino menestral de Figueres)... Ben segur no van presentar el text per al seu estudi a la Delegación.<br />
</div><br />
Si van estrenar <strong>Escuadra</strong> sense presentar-la a cap dictamen, podien haver-ho fet amb qualsevol text. <em>D’estranquis</em>, és clar. Un text amb càrrega política. Un text publicat i traduït al castellà. Un text d’un autor “perillós”. I més quan la intenció primera, a la meva ficció, era fer-ho a porta tancada, com una acció subversiva.<br />
<br />
La biblioteca del meu pare a Figueres em dóna la pista definitiva. L’any 1958 va adquirir, no sé on, un volum editat per Losada a Mèxic el 1948 (l’edició que té el pare és la cinquena) traduït al castellà per Aurora Bernárdez, la dona de Julio Cortázar.Angel Burgashttp://www.blogger.com/profile/07345072564998465507noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-1671551614696413460.post-10702813282011333192010-01-19T16:38:00.000+01:002010-01-19T16:38:14.006+01:00ARLEQUÍN (1)<div style="text-align: right;"><span style="font-size: xx-small;"> </span><span style="font-size: xx-small;">Agrupación teatral Arlequín, "Muerte de un viajante" d'A Miller. Figueres 1959. </span><br />
</div><div style="text-align: right;"><span style="font-size: xx-small;"> Fons Tony Montal. Arxiu Comarcal de l'Alt Empordà</span>.<br />
</div><div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhP6Et_ip-5QIf0hZMdZ_MT8O2nyK_vRsZ-0Vggu_O45t2-XHnK9my1E1A2nHm_ZY8wHvW_nub5w8jdItqEYPOOIZGfkXGziVxH084kM-GILN5o0c31nhlx_5NEyJrwRFBqEaXl1vlds1U/s1600-h/052-06+La+muerte+de+un+viajante+1959.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; cssfloat: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" ps="true" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhP6Et_ip-5QIf0hZMdZ_MT8O2nyK_vRsZ-0Vggu_O45t2-XHnK9my1E1A2nHm_ZY8wHvW_nub5w8jdItqEYPOOIZGfkXGziVxH084kM-GILN5o0c31nhlx_5NEyJrwRFBqEaXl1vlds1U/s320/052-06+La+muerte+de+un+viajante+1959.jpg" /></a>Al setmanari “Ampurdán” número 796, del 22 de gener de 1958, algú que signa “Carlo” i parlant del grup de teatre amateur del Patronat de la Catequística, destaca la seva orientació cap el “<em>teatro experimental, teatro para minorías. Teatro de estudio. Teatro que ampara y alienta comedias desechadas por compañías profesionales, temerosas de perder con ellas el favor de un público meramente comercial</em>”.<br />
</div><div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none;">Aquest grup de teatre, conegut primer com Elenco del Patronato i després com Agrupación teatral Arlequín, estava capitanejat per Tony Montal i comptava amb el suport i col·laboració de la intel·lectualitat de l’època. L’amic Alfons Gumbau està enllestint (ja està en fase de galerades) un llibre sobre les activitats del grup que, amb la perspectiva del temps però també en el seu moment, resulta una peça clau per entendre la vida cultural de Figueres i la seva important tradició teatral. El meu pare, Vicenç Burgas, en fou membre, de vegades com a crític per a la premsa i també com a actor en vàries ocasions. Jo n’havia sentit parlar a casa, és clar, i havia vist fotografies d’alguns dels muntatges. <br />
</div><div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none;">Em dedico a fer una recerca sobre la història del grup a través de la xarxa i dels papers del pare. A continuació contacto amb una de les actrius, la Ma Àngels Aupí, que em rep a casa seva el dia 16 de novembre i respon a totes les preguntes de caire pràctic que li plantejo: com eren els assaigs, quin ambient s’hi respirava, si hi havia una certa voluntat “opositora” al règim a l’hora de triar els texts, la majoria d’autors americans com ara Tenesse Willians, JB Priestley, T Wilder, E O’Neill o J Barrie. M’interessa saber la freqüència de les trobades, la presència o no de perruqueres, modistes o maquilladores. <br />
</div><div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none;">He començat a escriure una novel·la. En ella, un grup de teatre amateur de Figueres, pretén estrenar una obra prohibida per la censura del règim franquista. Creo una ficció, però em plau moltíssim, especialment en aquest cas, fer-ho des de la versemblança. La meva companyia inventada que s’entesta en fer una revolució, té un referent real. La meva novel·la és la crònica d’un esdeveniment que no va passar mai, però que podia haver estat possible. Forço, doncs, els meus personatges de ficció per què actuïn com van fer-ho els de debò: assaigs diaris de les 10 de la nit a la 1 de la matinada, en dies laborables; estrenes continuades de muntatges (l’any 1958 en van estrenar 5, per més increïble que sembli); els texts s’havien de picar a mà per a cada actor/actriu (no hi havia ni tan sols fotocopiadores, és clar)... L’afany d’aquella gent per tirar endavant els seus projectes dramàtics era encomiable, i d’alguna manera sé que els he d’homenatjar amb la meva història. <span style="font-size: xx-small;">"</span>.<br />
</div><div class="separator" style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none; clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhhCJx3W6byeZDgngYYF6NfKQ_LtD61fWtpKDeSywCrmHWZSODNUdeJrl3vTX8UbfZAzUdIEMFtwThtwGSKWnxHX4A_aaHGe84iZqc0MKBhYKs2MuOO9JrkdMPXCXvbLIGSgN0xQhzUi04/s1600-h/052-03+La+muerte+de+un+viajante+1959.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; cssfloat: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" ps="true" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhhCJx3W6byeZDgngYYF6NfKQ_LtD61fWtpKDeSywCrmHWZSODNUdeJrl3vTX8UbfZAzUdIEMFtwThtwGSKWnxHX4A_aaHGe84iZqc0MKBhYKs2MuOO9JrkdMPXCXvbLIGSgN0xQhzUi04/s320/052-03+La+muerte+de+un+viajante+1959.jpg" /></a><br />
</div><div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none; text-align: left;">Finalment, l’1 de desembre dino amb l’Alfons Gumbau, que després em convida a casa seva i em mostra la documentació exhaustiva que ha aconseguit i amb la qual ha treballat un munt de mesos per escriure el llibre. Es titularà “Arlequín o l’art de (fer) la comèdia”. Contrastem amb l’Alfons algunes de les dades que jo tenia amb les que ell ha trobat gràcies a, entre moltes altres fonts, el legat de Tony Montal que és a l’Arxiu Comarcal de l’Alt Empordà amb seu a Figueres. Els pares de l’Alfons, En Josep Ma Gumbau i la Maria Dolors Masó, es van conèixer i enamorar treballant junts a les ordres de Montal. El mateix Alfons es va estrenar dalt dels escenaris amb el grup que en Montal i en Josep Montalat van revifar als anys 70. La passió de l’Alfons pel teatre em consta des que el vaig conèixer: fou a ell a qui vam demanar, un grup d’alumnes de l’Institut Alexandre Deulofeu, que ens dirigís una obra a principis dels anys 80, i és gràcies a ell i a aquella primera experiència, que el teatre, o millor dit, el fet teatral, forma part consubstancial de la meva vida.<br />
</div><div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none;"><div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none;">L’obra que l’Alfons ens va proposar per estrenar amb l’Institut fou “Tartan dels micos”, que en Terenci Moix havia escrit expressament per als dos actors que la van estrenar, l’Enric Majó i la Rosa Maria Sardà. Dues curiositats: l’obra la vam estrenar al Patronat de la Catequística de Figueres l'any 1983, al mateix escenari on aviat els meus personatges pujaran a representar per a ningú la seva obra prohibida. L’altra curiositat: l’estiu de 2008, durant els assaigs de la meva obra “Petó Públic” i fent-li de xofer de Girona a Camallera un munt de vegades, la Rosa Maria Sardà va ser capaç de recordar els monòlegs del seu personatge a l’obra de l’enyorat Terenci i els vaig poder escoltar en la veu original per a la qual van estar escrits. Moments de màgia que ens regala la vida.<br />
</div></div><div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none; text-align: right;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><img border="0" ps="true" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjCnqT04TWAKeaIyMtwYQgKSWJMqFNlEZLsa4E2DtcQOxDvkLzIX1bA3YbgH_S-MqOTogNkWpO7Vq6hZ_YtGY9RMAwxPMSc-l56TP3OfYuI9FlPLNUGq1lrjlFomXQQaQihoSrFDK6b7dg/s200/tart%C3%A1n.jpg" /><span style="font-size: xx-small;"></span><br />
</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-size: xx-small;">Terenci Moix. "Tartan dels micos".Edicions 62.</span><br />
</div></div><div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none;"><br />
</div>Angel Burgashttp://www.blogger.com/profile/07345072564998465507noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-1671551614696413460.post-69922436747091262042010-01-11T19:06:00.009+01:002010-01-11T21:18:00.373+01:00EL PÚBLIC<div align="justify"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiRyN3V71FHR8yFMEx73RB9UhAQZSLaS0O-vRMQyUXRSqZbAuSf2T2cdE_6aJV_R9hF0is_aVA9_4nRfOW6d43J5PmOYSv3sT3_3fviQyGfTJOSUI_AqjNQxJ9MPokXW1eC2rgjKinfcx8/s1600-h/el+p%C3%BAblico+2.jpg"><img style="TEXT-ALIGN: center; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 195px; DISPLAY: block; HEIGHT: 320px; CURSOR: hand" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5425551341008270978" border="0" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiRyN3V71FHR8yFMEx73RB9UhAQZSLaS0O-vRMQyUXRSqZbAuSf2T2cdE_6aJV_R9hF0is_aVA9_4nRfOW6d43J5PmOYSv3sT3_3fviQyGfTJOSUI_AqjNQxJ9MPokXW1eC2rgjKinfcx8/s320/el+p%C3%BAblico+2.jpg" /></a><span style="font-size:78%;"><br /><div align="center"> Fotografia de Ros Ribas. "El público" dirigit per LLuís Pasqual.</span><br /></div><br /></div><div align="center"></div><div align="center"></div><div align="left">El nom del bloc me l’ha proposat un amic: mirant la meva web, va descobrir que un dels meus primers “treballs” públics fou l’obra de teatre “L’eixarranca”, estrenada a l’Antic Escorxador Municipal de Figueres l’any 1986. L’alteració deliberada de les paraules em va semblar una bona idea per titular aquest espai virtual. Mai no ho he fet abans, això d’escriure directament per a la xarxa. Ara en tinc la necessitat, potser com a experiment, potser buscant un interlocutor múltiple i visible, en aquest any que m’he agafat lliure d’obligacions laborals a l’escola i que el dedico, des de setembre de 2009, a centrar-me en els projectes literaris, sense pressa ni condicionants. Tot plegat em permet no treballar només a Barcelona, el meu lloc habitual de residència i feina, sinó expandir el radi de mobilitat i fer-ho també a l’Empordà, a Sant Salvador (Baix Penedès), a Alcañiz (Terol) i, a partir del mes d’abril, a Berlín i Venècia.<br />Aquest bloc té l’aparença d’un mirall. Em busco a mi mateix amb la intenció de determinar un procés creatiu. Quan escric sempre estic sol (enyoro de tant en tant, és cert, les experiències que he tingut en el món del teatre i la creació col·lectiva!). Els “pensaments literatura” (parafrasejo els “pensaments pintura” dels quals parlava sempre el pintor Xavier Grau, professor de taller a la facultat de Belles Arts de la UB quan jo hi estudiava) conviden a estructurar un model de raonament que té poc a veure amb el raonament funcional i lògic del dia a dia. Dono voltes dins la ficció, buscant com orientar-me dins el plànol artificiós d’una cosa que no és tot i que pugui ser interpretada. “Què hi ha de realitat en les històries?” ens solen preguntar. La resposta no pot ser única: tot i res. Tot prové d’algun lloc, real o imaginari (viscut, llegit, observat, escoltat, somiat. Fins i tot quan no ve d’enlloc en concret, sorgeix del meu cap, que té seu al meu cos, que viu en una societat, en una cultura), però alhora no existeix perquè és territori d’una mentida, d’una simulació, d’una falsa disposició de les peces. És a través d’un mirall en forma de bloc que pretenc buscar el reflex dels dos móns que visc simultàniament, el de debò i el de ficció, i entenc, doncs, que el que hi veuré té tant de dietari com de bloc de notes, d’estudi crític, de baules d’una cadena en un procés de creació que ha de progressar inevitablement cap a una història de mentida.<br />Què escric ara? Què busco? Què vull dir?<br />Permeteu-me (em permeto a mi mateix) en aquest primer post, anunciar només la primera de les imatges que, de mica en mica, com he fet sempre, interaccionen al cap fins a formar el que serà la trama d’una ficció. El sistema de les imatges que han d’encaixar és el que utilitzo. Imatges diverses, conceptes sense relació que donen voltes durant un període més o menys llarg de temps a la ment del creador, que s’entesta en fer-les lligar, en que tinguin un sentit coherent en la seva confrontació i que, finalment, encaixin com les peces d’un trencaclosques. En aquesta primera fase del procés, mai no escric ni una línia. Una vegada tot plegat comença a tenir sentit, és quan obro un document nou al word.<br />Em trobo ara, però, a la segona fase. Ja hi he començat a treballar. I avui he tingut una revelació:<br />La primera de les “imatges” a les que em referia abans és l’inici del diàleg de “El público”, de García Lorca.<br /></div><br /><div align="center"><br /><em><strong>Criado</strong>: Señor<br /><strong>Director</strong>: ¿Qué?<br /><strong>Criado</strong>: Ahí está el público.<br /><strong>Director</strong>: Que pase</em>.<br /></div><br /><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjr8I6IGbn1sA4vVgIw8GzelMgvx8Z3pL4ZUxTAa4StDMnZJg08MoS96Uv9CH8_2eqoivOvIZweVnsReBK1Db64A_U2J4i7UvSerRFqumcHgCyItplVysyeogSTajgFRP5EafN3lYuw-qw/s1600-h/el+p%C3%BAblico.jpg"><img style="MARGIN: 0px 10px 10px 0px; WIDTH: 210px; FLOAT: left; HEIGHT: 320px; CURSOR: hand" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5425546730038027426" border="0" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjr8I6IGbn1sA4vVgIw8GzelMgvx8Z3pL4ZUxTAa4StDMnZJg08MoS96Uv9CH8_2eqoivOvIZweVnsReBK1Db64A_U2J4i7UvSerRFqumcHgCyItplVysyeogSTajgFRP5EafN3lYuw-qw/s320/el+p%C3%BAblico.jpg" /></a><br /><div align="left"><br />Parlar del públic, d’algú que assisteix com a espectador a un drama o una comèdia. Algú que, sense viure-ho directament, s’identificarà amb una acció, amb una sensibilitat, amb un conflicte. Parlar del teatre i de la necessitat o no que algú presenciï una representació. Cal que hi sigui, el públic? Condiciona el fet que hi hagi espectadors en el desenvolupament d’una acció? Serveix de res mostrar sense que ningú no ho vegi?<br />La revelació: quan ja tinc oberts uns quants documents de word amb fragments de la novel·la, descobreixo que l’acotació de Lorca que ve a continuació del diàleg transcrit ha resultat d’igual importància en la concreció de la trama.<br /></div><br /><div align="center"><br /><em>(Entran cuatro caballos blancos).<br /></em><br /></div><br /><div align="left"><br />He començat a escriure una novel·la que s’inicia a la ciutat de Venècia. A finals d’estiu de 2009, quatre joves d’una bellesa exultant irrompen a l’església Santa Maria Gloriosa dei Frari just en el moment que JB, admira l’obra de Tiziano penjada a l’altar major. Aquest home, JB, juntament amb el seu grup de teatre amateur, havia estrenat l’any 1958 a la ciutat de Figueres una obra de teatre sense públic.<br /></div>Angel Burgashttp://www.blogger.com/profile/07345072564998465507noreply@blogger.com2