dilluns, 25 d’octubre de 2010

LA NIT OBSCURA




Porto les darreres setmanes endinsat en la novel·la d’Antonio Muñoz Molina, “La noche de los tiempos”. Em fascina la recreació que fa d’un període realment interessant de la història d’Espanya com són les setmanes prèvies a l’esclat de la guerra civil del 36 (la setmana passada vaig escoltar com el Planeta de Mendoza d’enguany toca la mateixa època). I més em fascina encara el fet que l’autor, nascut el 1956, no n’hagués estat testimoni. Vaig llegir en una entrevista que la documentació prèvia fou exhaustiva, però més basada en la premsa diària i testimonis personals que no pas en llibres d’història. La mateixa sensació de llegir una exposició detallada del dia a dia escrita per algú que no ho havia viscut, la vaig experimentar amb “Les benignes” de Jonathan Littell, que centrava la seva magna novel·la en els mesos previs a l’acabament de la 2a guerra mundial, al 1945. En el cas de Littell, però, la creïble ambientació i el realisme de personatges i situacions, no gaudeixen, potser, del deix de frescor, espontaneïtat i col·loquialisme del de Muñoz Molina.

Me l’imagino assegut hores i hores en una biblioteca passant fulls dels exemplars dels diaris que van aparèixer al carrer aquells dies; buscant en imatges de fotògrafs de l’època les pintades que apareixien a les parets de Madrid; caçant al vol, en el testimoni de vells milicians i antics brigadistes, les consignes que cridaven, les contradiccions a les que sucumbien en un època on tot era tan incert i tan estrafolari que no hi havia cap ordre ni cap estratègia que atorgués una mica de racionalitat a la situació. L’escriptor aconsegueix de manera brillant transmetre el caos d’aquells dies i fa que el lector segueixi les passes del seu protagonista, Ignacio Abel, sumit en el desconcert pels carrers d’un Madrid mig apocalíptic on tot s’hi val i res no compta.

Jo corregeixo ara mateix una versió prou completa de la meva novel·la. I torno un cop més a aquells anys que no vaig viure (1958-1965) i imagino com havien de ser. Per la meva manera d’escriure i perquè trobo que s’escau al meu estil, m’adono que esborro força referències a productes, personatges, esdeveniments i fites que, en un principi, havia deixat escrites per ambientar el món dels meus protagonistes. Intueixo que en les darreres correccions en tornaré a posar alguns, però ara per ara, trobo que destorben l’essència i esdevenen un acompanyament superflu a la trama que relato. Em sap greu cada vegada que desapareix una referència, però quan comparo “l’amb” amb “el sense”, la intuïció m’aconsella el segon. Potser perquè hi ha parts de la trama que succeeixen a l’actualitat (de fet, tot el que s’hi diu és explicat des de l’avui recordant l’ahir) i la tercera part està centrada totalment a l’estiu de 2009. No hi ha (no calen) referències precises a allò que coneixem avui perquè ho compartim (la marca de la rentadora o de la cervesa, el tipus de tren, el preu d’una entrada de museu) i per tant, especificar-ho al passat i obviar-ho al present, fa que el conjunt grinyoli i se’n ressenti.

Allí queden, escrits en el quadern d’apunts, molts noms que he esmentat en altres posts d’aquest bloc a l’espera que una altra ficció els precisi.



També apuntar que, paral·lelament a la novel·la, es van desenvolupant dues ficcions més que, per qüestions de calendari, han augmentat de pes les darreres setmanes. D’una banda, ja gairebé està enllestida la tercera part d’El club de la Cistella (la Galera 2007), que va tenir la continuació natural a Segon trimestre (La Galera 2009) i que es tancarà en aquest tercer lliurament quan els seus protagonistes arriben al final de curs. Com sempre, m’ho he passat molt bé escrivint les seves aventures de sonats, i els he agafat una estima especial que em costarà admetre que amb aquest volum s’acaba. D’altra banda, creix amb força una novel·la juvenil de franja alta (la proposta d’una editora molt engrescada) en la qual toco un tema que des de fa temps em dóna voltes pel cap. Sempre havia pensat que acabaria sent l’embrió d’una novel·la d’adults i ara mateix estic sorprès de com qualla amb èxit amb protagonistes joves.

1 comentari:

  1. No he llegit la novel.la "La noche de los tiempos", i la veritat és que fa ganes

    ResponElimina